Ningú sap quina serà la directriu del nou empresari amo de l'equip espanyolista, però segur que si és tan ric i poderós jugarà la carta de la simpatia, la sintonia social i el pluralisme. No sembla que això lligui amb la bandera espanyola preconstitucional o la crispada i agressiva actual del PP, el PSOE i C's. I, mira quina casualitat!, imatges de la TC privada amb l'estelada que no es veien si no era de forma inevitable, el dissabte, sense més ni més, ens les van oferir com la cosa més normal del món.

Els pobles tenen símbols, banderes i himnes, mites i herois, per aquí anirà el nou club de Cornellà-El Prat. Per sumar, ser positiu i atractiu, simpàtic i diferent, tot basta en la intel·ligència; el que, a poc a poc, han intentat fer Sánchez Llibre i Collet. El deute massa gran i gros no els ha fet justícia, però es mereixen un sincer homenatge dels veritables seguidors periquitos. Un camp mig ple el dia de derbi ha de fer penar el nou amo. “Com és possible que no s'esgotin les entrades per veure jugar contra el millor equip del món?”, es preguntarà l'amo xinès. Una enquesta li farà veure que, des de la fraternitat ciutadana i nacional, la gent aniria a veure aquest partit i molts altres en ser un fet normal. La premsa vol vendre, les televisions volen espectadors i els aficionats volen veure bon futbol. Algú ha dit que és l'oportunitat d'or per al club. Un bon empresari ho ha de saber aprofitar i no deixarà una entrada per vendre i un acord televisiu per signar. Futbol i qualitat. Subtilesa i llestesa és el camí. Estem en el món global i tothom que no faci arribar l'estelada al seu símbol il·lusionant i democràtic al món serà un club de límits mesetaris.

Parlant de futbol, un derbi intens, amb massa faltes i poc joc. L'àrbitre? Res. Millor parlar dels fets tangibles i honestos. Lligar futbol i política és el fet diari del futbol espanyol; a la Xina i al país, l'estelada fa créixer un procés imparable. Per camins difícils, per molts rocs que es llancin per lapidar un poble amb l'afany de ser lliure, res es pot fer contra la voluntat d'un poble. Del Barça al Tortosa passant per l'Espanyol, tots fem jonc per ser més justos, més units, més lliures d'uns partits que no defensen la plena democràcia, d'un Borbó demodée i que tots els seus acòlits, que són més aspres que els codonys.