Apologia de la premsa escrita
Generalment dediquem la vida laboral a cercar les virtuts implícites a la nostra professió, i només amb el temps i una bona predisposició, madurem destreses suficients per adquirir una singularitat fèrtil. Conseqüentment, em considero un mer projecte de professor i des del Barça-Betis del passat 30 de desembre, en què estava perdut enmig de la zona de premsa del Camp Nou, un simple captaire de la informació que vol fer una apologia estèril dels mitjans escrits, i de pas, recordar que la imatge ens aporta la veritat però no ens satisfà del tot. Per això, quan veiem la realitat des de tots els angles possibles i ens és insuficient, solem enyorar els dies en què la premsa escrita exercia de narrador omniscient d'un món que s'acabava de completar amb l'hermenèutica del lector. Kubala i Di Stefano van ser genials, però els actes hiperbòlics dels cuiners de la realitat enriquien l'imaginari d'un públic àvid d'exagerar les gestes dels seus herois.
De totes maneres, en aquests dies de poders fàctics, mecanisme de pressió, i cupaires que ja no saben si són cupaires, una part de la premsa escrita ha deixat de banda el seu vessant descriptiu per convertir-se en uns simples magnetòfons d'opinions precuinades en despatxos d'elit, i d'aquesta manera, dibuixar els fets segons els antulls de qui remena la paella. És per això que en apreciar els periodistes de premsa escrita intentant descriure amb fermesa el penal inexistent sobre Messi que obria la llauna contra el Betis, vaig tenir un d'aquells instants de melangia al pensar que s'havia perdut la màgia d'aquelles tardes on el cronista, fent un exercici de realisme repintant per les seves hipèrboles singulars, ajudava el lector a creure que la realitat era molt millor del que s'havia imaginat, i d'aquesta manera el sostreia de les seves preocupacions diàries per brindar- li un petit polsim de felicitat. Per això volia fer una reverència als qui, en temps de la immediatesa de la imatge, han perfeccionat el seu ofici fins a convertir-se en excelsos contrarellotgistes de l'escriptura. Per a ells va aquest article elaborat al llarg de quatre dies.