El Barça va blau­grana; l'Espa­nyol, blanc-i-blau; el Real Madrid, blanc, i l'Ath­le­tic, blanc-i-ver­mell. Tot­hom sap quins són els colors dels prin­ci­pals equips de fut­bol i aquests colors són uns dels ele­ments iden­ti­fi­ca­dors dels afi­ci­o­nats dels diver­sos equips. Hi ha equips que tenen els matei­xos colors, o si més no, molt sem­blants i això fa que, quan dos equips que tenen els matei­xos colors s'enfron­ten, un dels dos els hagi de can­viar. Per obli­gació. Sinó no se sabria quin juga­dor és de quin equip. Per això hi ha hagut, des de sem­pre, els segons equi­pa­ments. Històrica­ment, les sego­nes samar­re­tes s'usa­ven en oca­si­ons comp­ta­des, única­ment i exclu­siva quan hi havia la coin­cidència de què par­lava abans. Històrica­ment, el Barça se l'havia de can­viar con­tra el Pon­te­ve­dra, el Lle­vant o el Nàstic. Ara la can­via jugant fins i tot con­tra el València.

Tot va començar a can­viar quan vam començar a poder veure tots els par­tits per la tele­visió. Ara els equips no és que tin­guin una segona samar­reta, és que en tenen tres o qua­tre. Coses del màrque­ting, de ven­dre samar­re­tes, que se suposa que és una forma d'aug­men­tar els ingres­sos. Si no es juga amb la segona o ter­cera samar­reta, la gent no la veu i no la com­pra. Un exem­ple el tenim amb el Barça, que can­via de samar­reta quan vol, sense cap neces­si­tat. Està bé lluir la senyera a la samar­reta –millor la de la tem­po­rada pas­sada que la d'aquesta–, però no cada dos per tres. En cada jor­nada de lliga, o de copa, com la d'ahir, podem jugar a inten­tar esbri­nar, quan ens ofe­rei­xen els resums, quin equip és cadas­cun i per què cada equip porta la samar­reta que porta. Més d'una vegada no hi ha cap altra expli­cació que la comer­cial. La de ven­dre samar­re­tes. I per això, el Barça està jugant aquest any amb la samar­reta amb les rat­lles horit­zon­tals. I ja que hi som, no sem­bla que s'hagi aca­bat el món bar­ce­lo­nista, tal com sem­blava que havia de pas­sar quan es va pre­sen­tar el nou dis­seny de la samar­reta.

I tot això no vol dir que no es vegin samar­re­tes molt boni­ques en els camps de fut­bol d'arreu del món, però una cosa és l'estètica i l'altra la tra­dició i la fide­li­tat a uns colors. També hem tin­gut memo­ra­bles exhi­bi­ci­ons de mal gust. Com el Sevi­lla, que l'any 2007 va jugar al Camp Nou ves­tit de rosa. Imi­tant, per cert, l'Stade Français, un dels grans clubs fran­ce­sos de rugbi, que l'any 2005 va començar a lluir tot sovint una samar­reta de color rosa. A Sevi­lla deu­rien pen­sar que si es podia jugar a rugbi ves­tit de color rosa, també s'hi podia jugar a fut­bol. Pot­ser per com­pen­sar, aquell mateix any van jugar un par­tit de la Cham­pi­ons al camp de l'Arse­nal, que va ver­mell, amb una samar­reta negra amb una ban­dera espa­nyola de vora a l'alçada de l'estómac.

O pot­ser és que, com que els juga­dors es can­vien les samar­re­tes i hi ha tants i tants par­tits, el que es vol és evi­tar que els juga­dors tin­guin massa samar­re­tes repe­ti­des.