Tot just acabar-se l'Espanyol-Barça d'ara fa una setmana, tenia al cap escriure avui sobre la recuperació del derbi de Barcelona en tota la seva dimensió després d'uns anys durant els quals aquest partit havia caigut en una certa indiferència, especialment des del vessant blaugrana. Però, un cop jugat aquest dimecres el segon dels tres enfrontaments, he decidit desar en un calaix aquesta opció, evitar qualsevol mena d'anàlisi en positiu i centrar-me en altres aspectes que també poden formar part d'un derbi però que, personalment, preferiria que no existissin.

Ja sé que algú em pot dir que aquest tipus de partits comporten això: tensió, declaracions fora de lloc, picabaralles, arbitratges discutibles i, per tant, que s'acabi parlant més dels fets polèmics que se'n deriven que no pas de futbol. Però un servidor, tot això, preferiria evitar-ho.

No m'ha agradat gens com i en què ha derivat el derbi del primer al segon partit, i espero que el de la setmana que ve no vagi a més, perquè hi ha hagut accions i comportaments que no fan cap servei a cap dels dos clubs ni al que suposa un derbi per a les dues aficions.

Em sobra la prepotència dels uns i el victimisme dels altres. No comparteixo en bona part les declaracions del president de l'Espanyol, però tampoc m'agrada que al Barça es desviï l'atenció després d'un mal primer partit parlant de la permissivitat arbitral i de l'estat de la gespa. Queixes i més queixes després de dos partits, però cap autocrítica als dos bàndols. Més d'un jugador, dels dos equips, ha pixat fora de test aquest dies. I sort n'hi hagut dels dos entrenadors, que han sabut mantenir-se en el lloc que ocupen, evitar qualsevol polèmica i no afegir més llenya al foc.

Em fa nosa que en lloc de valorar els partits només des d'una òptica purament futbolística s'hagi acabat apel·lant a allò tan ranci i sense arguments de l'“i tu més”. I també em neguiteja que alguns col·legues de professió, afortunadament no pas tots, hagin acabat analitzant aquests dos primers derbis més des d'un punt de vista d'aficionat que no pas de professional, quan, per a això, i amb tots els respectes, ja tenim les tertúlies de cafè.