Tot just aca­bar-se l'Espa­nyol-Barça d'ara fa una set­mana, tenia al cap escriure avui sobre la recu­pe­ració del derbi de Bar­ce­lona en tota la seva dimensió després d'uns anys durant els quals aquest par­tit havia cai­gut en una certa indi­ferència, espe­ci­al­ment des del ves­sant blau­grana. Però, un cop jugat aquest dime­cres el segon dels tres enfron­ta­ments, he deci­dit desar en un calaix aquesta opció, evi­tar qual­se­vol mena d'anàlisi en posi­tiu i cen­trar-me en altres aspec­tes que també poden for­mar part d'un derbi però que, per­so­nal­ment, pre­fe­ri­ria que no exis­tis­sin.

Ja sé que algú em pot dir que aquest tipus de par­tits com­por­ten això: tensió, decla­ra­ci­ons fora de lloc, pica­ba­ra­lles, arbi­trat­ges dis­cu­ti­bles i, per tant, que s'acabi par­lant més dels fets polèmics que se'n deri­ven que no pas de fut­bol. Però un ser­vi­dor, tot això, pre­fe­ri­ria evi­tar-ho.

No m'ha agra­dat gens com i en què ha deri­vat el derbi del pri­mer al segon par­tit, i espero que el de la set­mana que ve no vagi a més, perquè hi ha hagut acci­ons i com­por­ta­ments que no fan cap ser­vei a cap dels dos clubs ni al que suposa un derbi per a les dues afi­ci­ons.

Em sobra la pre­potència dels uns i el vic­ti­misme dels altres. No com­par­teixo en bona part les decla­ra­ci­ons del pre­si­dent de l'Espa­nyol, però tam­poc m'agrada que al Barça es desviï l'atenció després d'un mal pri­mer par­tit par­lant de la per­mis­si­vi­tat arbi­tral i de l'estat de la gespa. Quei­xes i més quei­xes després de dos par­tits, però cap autocrítica als dos bàndols. Més d'un juga­dor, dels dos equips, ha pixat fora de test aquest dies. I sort n'hi hagut dels dos entre­na­dors, que han sabut man­te­nir-se en el lloc que ocu­pen, evi­tar qual­se­vol polèmica i no afe­gir més lle­nya al foc.

Em fa nosa que en lloc de valo­rar els par­tits només des d'una òptica pura­ment fut­bolística s'hagi aca­bat apel·lant a allò tan ranci i sense argu­ments de l'“i tu més”. I també em negui­teja que alguns col·legues de pro­fessió, afor­tu­na­da­ment no pas tots, hagin aca­bat ana­lit­zant aquests dos pri­mers der­bis més des d'un punt de vista d'afi­ci­o­nat que no pas de pro­fes­si­o­nal, quan, per a això, i amb tots els res­pec­tes, ja tenim les tertúlies de cafè.