Tothom esperava la genialitat de Messi en vigília de lliurar-se el trofeu al millor jugador del món, aparcats els incidents i el paper galdós d'alguns jugadors en el partit de la copa. Però al camp, davant dels televisors, escoltant la ràdio o usant les xarxes socials, qui triomfava era la jugada política de Mas d'acord amb Junts pel Sí i la CUP. Eren peccata minuta el hat-trick de Messi, un més, l'excel·lent partit d'Arda o Aleix Vidal, o que hom recordés que vam ser injustos amb Zubizarreta. Era obrir el meló polític a ser un país normal. Era el triomf final del resultat de les urnes del llunyà 27 de setembre. Si ho fem bé, canviarà la política catalana, però també l' espanyola. Amb el canvi, el futbol ha de ser rigorós amb el comportament del jugadors violents o tramposos, ho vegi o no l'àrbitre; com a Anglaterra, hi ha d'haver un codi deontològic dictat per antics jugadors que no permeti el frau. El futbol també és espectacle i ningú ha d'anar a un camp a veure futbol i tenir la sensació que els actors, els futbolistes o els jutges de l'encontre l'han enganyat. Caldrà potenciar la presència europea de més equips catalans més enllà del Barça en futbol, bàsquet, handbol, futbol sala, etc. Va ser una sort, un premi dels déus, que, en el caos del període de mandat de Joan Gaspar, hi hagués l'excel·lent, generosa i atrevida decisió de fitxar Messi per part de Rexach, Minguella i altres que hi van participar, però res hauria estat possible sense Xavi, Iniesta, Busquets, Piqué, Puyol i abans altres. Sense la Masia. Ens calen Messi i molts nanos de perfil Masia, ens cal més Mas i polítics de perfil sobiranista, però res seria possible sense el coixí de centenars de milers de persones que ho fan possible, de la dreta al centre, de l' esquerra a la CUP. Sense pluralisme, no hi ha democràcia; sense Junts pel Sí, quedaríem a mans dels majordoms de la llotja del Bernabéu. I aquests de respecte cultural i democràtic a la nostra nació, zero. Res de res. Ni extrema dreta, ni esquerra reformista, ni esquerranosos de perfil ahir chavista, demà vés a saber.