La lliga ACB cada vegada està més trencada. Trencada entre els equips grans i la resta. Hi ha una dada que és per reflexionar: el València (15 triomfs i 0 derrotes en la classificació), el Barça (14-1), el Madrid (12-3) i el Laboral Kutxa de Vitòria (12-3) han disputat fins ara 60 partits en l'ACB i només en dues ocasions han perdut contra els equips que ocupen entre la cinquena i la divuitena posició. Entre els quatre primers classificats han sumat set derrotes entre tots. A banda de les pífies de l'equip vitorià contra el Bilbao i el Tenerife, la resta de les cinc derrotes han estat quan han jugat entre ells. I perquè algun dels dos havia de perdre. L'únic partit que ha perdut el Barça va ser a la pista del Laboral Kutxa, el Madrid també va caure a Vitòria i a casa contra el Barça i el València, mentre que els vitorians van punxar també a la Fonteta de Sant Lluís de València. La diferència entre els equips grans i la resta, cada vegada és més gran i donar la sorpresa, una cosa que fins a la temporada passada era factible, s'ha convertit en un miracle. Hi ha un aspecte que en els darrers anys ha estat determinant per intentar fer saltar la banca dels equips petits contra els grans: que juguessin l'Eurolliga els divendres en pistes russes o molt llunyanes i el partit de l'ACB fos diumenge al migdia, cosa que feia que l'equip gran no hagués tingut temps de preparar el matx de diumenge i tampoc hagués tingut temps de recuperar-se. Però això també s'ha acabat. El fet que alguns equips d'Eurolliga com el Barça i el Madrid viatgin amb un vol privat i que disposin de plantilles de 14 jugadors fa que no vegin reduïdes les seves possibilitats de guanyar allà on juguin. L'ACB té més igualtat que mai, però entre la cinquena posició i la divuitena. Entre els grans i la resta sembla que hi hagi dues lligues diferents.