L'arri­bada de Zine­dine Zidane a la ban­queta del Madrid (un secret de domini públic des de feia temps, per molt que hi hagués una rati­fi­cació de Benítez pel mig) no és res més que un pedaç en un pro­jecte que només té un pro­ta­go­nista: el pre­si­dent blanc, Flo­ren­tino Pérez. L'antic entre­na­dor del Real Madrid, Carlo Ance­lotti, va ser con­tun­dent en una entre­vista al web xinès Sina Sports: si en la segona etapa de Flo­ren­tino Pérez al Real Madrid, des del 2009, han pas­sat ja cinc entre­na­dors, pos­si­ble­ment el pro­blema no només rau en la figura de qui sigui el màxim inquilí de la ban­queta del Ber­nabéu. Hi ha un clar pro­blema de model, i això és un pro­blema de la junta direc­tiva.

Cer­ta­ment, ni Manuel Pelle­grini, José Mou­rinho, Carlo Ance­lotti o Rafa Benítez han pogut posar fi a l'hege­mo­nia del FC Bar­ce­lona; una hege­mo­nia que va començar amb la bri­llant tem­po­rada de Pep Guar­di­ola al Camp Nou, que va aca­bar amb el pri­mer tri­plet. Flo­ren­tino no fa autocrítica i, si bé ha bus­cat en Zidane una figura simi­lar al que Guar­di­ola o Lucho (actual millor entre­na­dor del món per la FIFA) repre­sen­ten per al bar­ce­lo­nisme, només si el deixa fer sense inter­ferències podria arri­bar a tenir la mateixa sort que els seus homòlegs culés.

De moment, l'arri­bada de Zizou a la ban­queta no ha anat mala­ment. Però ja se sap que clubs com ara el Real Madrid i el mateix FC Bar­ce­lona són ines­ta­bles per natu­ra­lesa, més que per la capa­ci­tat pro­fes­si­o­nal dels seus tècnics, per la vida ins­ti­tu­ci­o­nal i social que hi ha al dar­rere. Real Madrid i Barça són estruc­tu­res de poder (social, polític i econòmic). Flo­ren­tino ha mirat sem­pre amb enveja la sort del FC Bar­ce­lona, però no ha entès mai que aquesta sort ha estat bus­cada des d'un pro­jecte de club que ha posat el seu model fut­bolístic com una de les línies ver­me­lles a qual­se­vol junta direc­tiva entrant. Aquesta és la gran diferència entre els uns i els altres. Les cinc Pilo­tes d'Or que Leo Messi ha gua­nyat men­tre ha estat juga­dor del FC Bar­ce­lona segu­ra­ment són la millor mos­tra que la Masia del Barça i el seu model aca­ben mar­cant el sen­der a seguir per qual­se­vol entre­na­dor del Camp Nou. I, si no ho fa, l'entorn sem­pre s'encar­rega de recor­dar-li quin és el camí.