Que un club de bàsquet desaparegui del mapa devorat pels deliris de grandesa i la gestió esperpèntica dels seus dirigents no és, per desgràcia, un fet puntual. N'hi ha hagut un grapat de casos arreu en els darrers anys, també a casa nostra.

Més enllà del desencís de l'aficionat, els que han quedat amb un pam de nas han estat proveïdors i persones amb qui l'entitat en qüestió manté deutes i que, majoritàriament, no han cobrat i gairebé són irrisòries les possibilitats de fer-ho. I mentre això passa, neix un altre club amb un altre nom a la mateixa ciutat que, si bé ha d'arrencar de sota de tot, ho fa net de deutes. Com si aquí no hagués passat absolutament res. Ho està vivint Siena –el Mens Sana Basket, el Montepaschi, va fer fallida el juny del 2014, i l'hereu, el Mens Sana 1871, ja és a l'A2 després d'un ascens el curs passat–, si bé el seu cas podria tenir unes conseqüències més sagnants, que afectarien l'honor i el prestigi del club més jeràrquic del bàsquet italià al segle XXI.

S'imaginen que, mirant el palmarès de la Lega, hi hagués el títol de campió desert sis edicions seguides, des del 2008 fins al 2013? És aixòa què s'està exposant el Montepaschi –en haver-hi play-off, es considera que no es pot atribuir a ningú més, ni al finalista ni al segon de fase regular–, que va guanyar-ne fins a set de seguits per bé que el del 2007 no està inclòs en la investigació per irregularitats de la fiscalia de Siena i que ha d'emetre un veredicte en breu, segons La Gazzetta dello Sport. No es tracta únicament d'estirar més el braç que la màniga, sinó de la creació d'un entramat de corrupció per crear fons ocults i ingressar-los en paradisos fiscals per evitar tributar a Itàlia. Això permetia adquirir una posició de privilegi en el mercat, originant una competència deslleial, sobretot en la Lega. Tot va quedar destapat a finals del 2014, quan es va fer pública l'operació Time out. I això, barrejat amb el procés penal obert al cap visible del club (Ferdinando Minucci) i la possible inhabilitació de fins a tres anys del tècnic d'aquell equip, Simone Pianigiani. A tots ens va fascinar aquell Montepaschi, però no val tot. I si va transgredir la llei, mà dura al màxim. A ell, però també als altres. D'arreu.