Si hagués de fer una reco­ma­nació al pre­si­dent del Barça, aquesta seria que aban­donés per sem­pre més la matèria sen­si­ble que ha esde­vin­gut la sanció de la FIFA, per no ferir la sen­si­bi­li­tat dels culers, no de tots, però sí dels que es van enfa­dar molt quan van saber que el club, mal­grat estar adver­tit, es va fer el boig i no va aten­dre el reque­ri­ment de no tenir juga­dors estran­gers menors d'edat a la Masia. Hi va haver molts segui­dors que no van enten­dre que el club, pre­si­dit lla­vors per San­dro Rosell, mirés cap a un altre cantó i després es mostrés ofès i dient en pri­vat que hi havia una mà negra al dar­rere (hi va haver una denúncia anònima), tot empe­nyent els peri­o­dis­tes perquè escrivíssim el nom del Real Madrid. No, no el vam escriure pel risc que supo­sava rebre una denúncia, per falta de pro­ves.

Ara el pre­si­dent del Barça ha mos­trat un suport ben entès, però vore­jant el cinisme quan ha defen­sat el Madrid i Atlético, san­ci­o­nats un any sense poder fit­xar pel mateix cas que el Barça, tot dient: “Si han actuat com nosal­tres, amb hones­te­dat, no té sen­tit la sanció, perquè es des­pro­por­ci­o­nada i exa­ge­rada.”

En la sanció del Barça, ara mateix no em ve al cap ni un sol nom de pre­si­dent ni de club que fes cos­tat al Barça. És més, aque­lla sanció va ser­vir perquè a tot l'Estat el Barça i la seva Masia fos­sin la mofa de tots, posant en dubte els valors que trans­met el Barça.

No està mala­ment que el pre­si­dent del Barça tin­gui un posi­ci­o­na­ment res­pecte a un fet, però també ha de tenir en compte no ferir sen­si­bi­li­tats, espe­ci­al­ment a casa seva, on el club ha hagut de pas­sar en soli­tari un cal­vari i una ver­go­nya ali­ena que encara dura, encara que per a alguns miti­gada perquè el rival també l'ha de patir.

Sug­ge­ri­ria a Bar­to­meu que obviés les pre­gun­tes sobre aquesta matèria, per no con­fon­dre més, per molt que segueix ente­nent que el Barça va obrar bé i que prova d'això és que mal­grat la sanció el soci majo­ri­tari li va donar suport a les urnes, ator­gant-li la pre­sidència durant sis anys.

També pot ser que aquests dar­rers dies Bar­to­meu esti­gui ser­vint-se de la iro­nia, i que de la mateixa manera que ha dema­nat que canviïn la norma del penal i l'expulsió del por­ter, que tant va bene­fi­ciar diu­menge el seu equip, esti­gui ensa­bo­nant el Madrid i l'Atlético tot desit­jant-los sense dir-ho que es cre­min a l'infern. No des­car­tem res.

Del que sí que tenim constància és que al seu dia, Bar­to­meu va par­lar d'una mà negra en la sanció de la FIFA, un càstig que amb la norma a la mà va ser més que just. No estic defen­sant que el Barça ho merei­xia, sinó que el Barça es va creure més impor­tant que la llei.

L'espe­rit de la norma que va cas­ti­gar el Barça és idíl·lic i tots hi hem d'estar a favor, perquè no es pot per­me­tre que els clubs vagin a pes­car juga­dors a l'Àfrica i els que no els ser­vei­xin els dei­xin des­em­pa­rats per les ciu­tats. El Barça, és clar, és un model, perquè el que pres­tava era una qua­li­tat de vida sublim als que aco­llia a la Masia. Res a cas­ti­gar, sem­pre que no hi hagi una norma que et pro­hi­beixi fer això que tan bé fas. Per això, després de sen­tir-se per­se­guit i mal­trac­tat, i sent el cen­tre de la mofa a la península, les parau­les de suport i ente­ni­ment de Bar­to­meu no deuen haver cai­gut gaire bé en alguns culers que encara se sen­ten aver­go­nyits perquè el seu club va haver d'estar un any sense poder fit­xar.