Que el Real Madrid ha millorat amb el canvi de Zinedine Zidane per Rafa Benítez és tan evident com que un bon grapat de jugadors que no creien en el tècnic espanyol li estaven fent el llit des de feia setmanes. I és evident també que els membres de la central lechera, els partidaris de Florentino Pérez i també els que no ho són tant, s'han posat tots a empènyer un vaixell que navegava a molts nusos de distància del Barça i l'Atlético de Madrid. Només cal veure els comentaris i les portades després de dos partits. Dos partits ha jugat el Real Madrid amb Zidane a la banqueta, els dos al Santiago Bernabéu i contra dos equips, amb tots els respectes pel Deportivo i l'Sporting, que no serien precisament ni l'Atlético de Simeone, ni el Barça de Luis Enrique, ni el Bayern de Guardiola. Ni tan sols el Vila-real de Marcelino, el Celta de Berizzo o el Sevilla d'Unai Emery. L'arribada de Zidane ha il·lusionat el madridisme, però segurament el Real Madrid hauria guanyat també els dos partits amb Benítez a la banqueta. Possiblement també hauria golejat gràcies a la qualitat dels seus jugadors, però des de la central lechera comparen ja Zidane amb Guardiola, tot un sacrilegi. La portada d'un diari madrileny d'ahir deia el següent. “La perfecció existeix”, amb un subtítol sagnant: “No es pot jugar millor que el Real Madrid de Zidane.”

Està bé que a Madrid vulguin que torni la il·lusió, però segur que els podria recordar més de vint o trenta partits del Barça de Guardiola millors que el de dissabte al Bernabéu. I potser em quedo curt, partits com el de la final de la Champions contra el Manchester United o el de la final del mundial de clubs contra el Santos, no partits contra un equip que no pot ni reforçar-se. Molts partits del Barça de Guardiola i unes quantes desenes també del dream team. I també uns quants de la segona part de la temporada passada de l'equip de Luis Enrique. Així que sí que es pot jugar millor que el Real Madrid de Zidane, un equip, per cert, que va ser dominat durant molts minuts pel Deportivo en l'estrena del francès a la banqueta, amb arribades clares dels gallecs a l'àrea de Keylor Navas. Però és com si no hagués existit.

I un parell d'apunts més de diumenge. Lamentable la nova agressió de Cristiano Ronaldo. Aquesta vegada a Nacho Cases. I més lamentables encara les paraules del portuguès després del partit assegurant que havia estat un acte instintiu i que si li hagués donat una puntada de peu de veritat, el jugador de l'Sporting no s'hauria pogut aixecar de terra. De nou, una expulsió perdonada al portuguès. I per acabar, una altra polèmica arbitral, la jugada que va definir el partit entre el Barça i l'Athletic. És possible que el reglament no sigui just i que s'hagi de canviar, que sigui un càstig massa gran la targeta vermella per al porter, però fins que el reglament sigui el que és, la jugada de Gorka és vermella de tota la vida.