El professional marxa, però queda la persona. L'arquitecte de l'Espanyol dels últims tres anys se'n va del club, però deixa una empremta inesborrable en el tracte humà. És d'aquella mena de persones que habiten el futbol sense creure's el càrrec que ostenten, potser conscients de la volatilitat d'aquest negoci. Una rara avis que et felicitava les festes amb un missatge personal de Whatsapp i t'agraïa les crítiques, fossin positives o negatives, que es feien relatives a la seva feina. Ahir es va emocionar, se li va trencar la veu perquè deixa enrere la seva passió, part de la seva vida que s'ha treballat sobre la gespa i als despatxos durant 19 anys. Al món hi hauria d'haver més gent com Perarnau. A tothom, no ho dubto, li aniria molt millor.