La correcció postpartit
La gent s'escandalitza amb les últimes agressions en el futbol (Cristiano Ronaldo, Pau López...). La solució és fàcil, crea exemplaritat i deixa petjada. Els anglesos, a final del segle XIX, van inventar el futbol, com tants altres esports, perquè en ser la primera societat industrial, es van crear excedents i l'aparició més notable i notòria de gent desvagada amb temps lliure que va cercar en l'esport gaudi, competició i millor estat físic i de salut.
Les regles han anat variant, però n'hi ha una que és vigent a Anglaterra i no a la resta del món. Aquesta norma no escrita és que no es pot fer trampes, tampoc comèdia fent veure el que no ha passat i que s'ha de ser correcte amb els adversaris, no perdre el temps de manera escandalosa simulant lesions, penals o agressions al contrari. El jutge infal·lible és el públic, que esbronca qui no es comporta honestament. Tota la tensió que hom vulgui, intensitat i brega al màxim, anar a totes, això sí, però sempre amb noblesa. Si no és així hi ha un comitè format per exjugadors que imposen un codi de conducta, unes normes deontològiques no escrites. Veuen els partits o les jugades dubtoses a posteriori i determinen que el mentider, l'agressor o el que sigui al camp mereix un càstig per ser un mal exemple com a futbolista, i que per aquesta simple raó ha de ser castigat i sancionat. Aquest és el camí. Seria bo que aquestes bones pràctiques les fessin els periodistes. No només els esportius per ser mesurats i coherents amb el que passa en un camp de futbol, sinó els analistes polítics, que presumeixen de codi deontològic, de Constitució i de lleis espanyoles de tota mena –oblidant l'ombra dels tancs en ser escrites–, però que al procés català presidit per un col·lega seu, qui va ser periodista, Carles Puigdemont, no li han donat ni un dia de treva. Allò dels cent dies per jutjar un govern deu ser només vàlid per al PP i el PSOE, segons els diaris que obliden la crítica i la pluralitat, que no certifiquen informacions rebudes i que en res són exemple de bones pràctiques. Vaja, la caverna de sempre i algun més.
