Els resul­tats del cap de set­mana con­vi­den el bar­ce­lo­nisme a l'opti­misme. La com­pe­tició és així, resul­ta­dista, i el Barça torna a ser el líder de la lliga. Dit això, fins a l'últim afi­ci­o­nat culer sap que el plec de vir­tuts i defec­tes que l'equip va exhi­bir dis­sabte a La Rosa­leda no dóna per gua­nyar res impor­tant a la pri­ma­vera. Posats en con­text, par­tits com aquest són parènte­sis, són pun­tu­als i són difícils d'evi­tar per a un equip que acu­mula un any sen­cer gua­nyant-ho tot, una sanció que li ha impe­dit reforçar-se com calia per començar la tem­po­rada en con­di­ci­ons, una petita plaga de lesi­ons que va obli­gar a esprémer alguns juga­dors impor­tants durant el pri­mer tri­mes­tre del curs i un calen­dari inhumà que el mun­dial de clubs i els sor­te­jos de la copa (Espa­nyol, Ath­le­tic...) han con­tribuït a endu­rir encara més. El mal­son de Màlaga, la badada de Mes­ta­lla, la des­con­nexió con­tra el Dépor o la dis­tensió en el derbi de Cor­nellà en són el preu. I el ren­di­ment ofen­siu del Barça fora de casa (1,5 gols per par­tit), un altre símptoma que cal trac­tar, perquè està al nivell del Celta o de l'Eibar, però no al d'un Barça campió. En tot cas, l'enorme cre­di­bi­li­tat d'aquest Barça resi­deix no només en els cinc títols con­que­rits el 2015, sinó jus­ta­ment a estar en posició de tor­nar a gua­nyar-ho tot a pesar de cir­cumstàncies i adver­si­tats. Demà pot dei­xar enrere l'Ath­le­tic i acce­dir a les semi­fi­nals de la copa; dis­sabte pot posar tres punts de distància amb l'Atlético en la lliga i, si gua­nya el par­tit pen­dent al camp de l'Spor­ting, arri­barà a la represa de la Cham­pi­ons (Arse­nal) amb un coixí de sis punts res­pecte a l'Atlético i de set res­pecte al Madrid. L'opor­tu­ni­tat del Barça és impa­ga­ble. Entre altres coses perquè la prova del cotó fluix dels dos rivals domèstics passa pel Camp Nou; els de Sime­one, pel Camp Nou dis­sabte, pel Ber­nabéu al febrer i per la seva falta de gol; els de Zidane, pel Camp Nou a l'abril i pels difícils equi­li­bris de la plan­ti­lla blanca, començant òbvi­a­ment per l'equi­li­bri tàctic i con­ti­nu­ant pel dels seus egos.