Chen Yansheng ha focalitzat l'atenció mediàtica de la darrera setmana a l'Espanyol. El magnat xinès es va convertir en el màxim accionista en aconseguir el 54% de les accions del club. Gran part d'aquestes accions procedien de Daniel Sánchez Llibre, Ramon Condal i el seu grup afí. Més enllà de l'aterratge del Grup Rastar, el gran guanyador ha estat l'empresari de Vilassar. Dani és el gran vencedor d'aquesta endimoniada partida d'escacs. Conserva el 5% de les accions del club, i al marge de fer un negoci milionari amb la venda de la seva participació, seguirà tenint un pes específic en el dia a dia del club. Ell, i ningú més, serà aquella veu que aconsellarà Mister Chen en totes les decisions importants. Per veure la dimensió del seu poder, cal tenir en compte que la primera serà la tria del nou director esportiu que ell anomenarà. Dani és l'únic, amb cert pes dins del club, que té el coneixement suficient del món del futbol que li atorguen els prop de vint anys lligat a l'entitat blanc-i-blava. Dani té gent de la seva confiança en tots els escalafons del club, començant pel conseller delegat, Ramon Robert, i seguint per diversos quadres inferiors. Coneix a la perfecció la casa, com respira la gent i el sentiment dels aficionats i penyistes. Pel camí s'ha desfet d'adversaris ferotges com el difunt Lara Bosch, un dels empresaris més potents de l'Estat, que va desistir en la seva lluita per aconseguir el control del club. Més tard va eliminar l'animosa i publicitària oposició de l'Espanyol 3.0. La seva darrera jugada, que hauria signat el mateix Maquiavel, va ser arraconar Genética Perica a tenir un paper residual al club després de la compra de Chen Yansheng. I ho va fer quan molts ja el donaven per mort per l'ingent deute que acumulava l'entitat. Per a Dani, l'Espanyol és el seu jardí, i com a bon jardiner, no se li escapa cap detall del que passa. Està més viu que mai, com Rasputin a la cort dels tsars.