Fa dies que busco la manera de descriure i definir de la manera més clara possible el que està passant ara en l'handbol espanyol. Per això necessitem algú capaç de copsar les virtuts, però sobretot els problemes i les debilitats del gènere humà. Egoisme, orgull, enveja... i avarícia.

Posem-nos en situació. Divendres passat, Sant Joan Despí. Assemblea de l'associació de clubs Asobal. Eduard Coll, el fins aleshores president, posa punt final a la seva etapa de tres anys i mig com a màxim dirigent. I ho fa al·legant l'incompliment d'acords per part d'alguns clubs, als quals acusa d'actituds impertinents. En el rerefons de la seva decisió, dos fets. El primer, la recuperació econòmica de l'entitat. Després d'anys de deute, el contracte televisiu amb Movistar i l'acord de patrocini amb Bauhaus han permès a l'Asobal viure una nova etapa. En cap cas d'esplendor ni de riquesa, falta molt per a això, si és que mai torna, però si de regenerament, d'inici de recuperació. El segon, les actituds d'alguns dirigents. La crisi econòmica en l'handbol espanyol va posar de manifest la pràctica de molts clubs en temps de bonança. Diners a través de subvencions, majoritàriament invertits a la pista, en talent. Ningú invertia a buscar altres fonts de finançament, i quan el diner públic va caure, els clubs també ho van fer. Va ser aleshores quan molts es van preguntar: “Quan tornin els diners, quina actitud prendran els clubs? Hauran après dels errors? Faran les coses d'una altra manera? Preservaran la bona salut dels socis i aficionats o, novament, es deixaran portar per l'ambició malentesa i hipotecaran el futur per fer brillar el present?” Personalment, sempre he volgut pensar que s'hauria après dels errors i que no es cauria en les ensopegades del passat. La bondat de l'home i aquestes coses. Fa pinta que m'equivocava. Quatre anys després de l'hecatombe de la màxima competició estatal, amb la desaparició de l'Atlético de Madrid, pocs clubs s'han preocupat de corregir el passat i de treballar el futur. Balzac va ser premonitori. “L'avarícia comença on acaba la pobresa.” El llibre? Les il·lusions perdudes.