Durant la Festa de l'Esport Català, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, va refle­xi­o­nar al vol­tant de la tra­dició i l'excel·lència del pai­satge espor­tiu català després que Gerard Piqué i Núria Picas hagues­sin estat guar­do­nats com a millors espor­tis­tes del 2015. Es va refe­rir també a les difi­cul­tats que sovint tenen fede­ra­ci­ons, clubs i espor­tis­tes del país pel sim­ple fet de ser cata­lans. D'exem­ples en tro­baríem molts i no cal anar gaire lluny. Segur, però, que quan va dir aques­tes parau­les el pre­si­dent encara no era conei­xe­dor de la rocam­bo­lesca situ­ació que es va viure diu­menge pas­sat durant el cros d'Elgoi­bar i que aquest diari ja va trac­tar en l'edició de dimarts. El fet és que un dele­gat de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Atle­tisme (IAAF), l'espa­nyol Luis Miguel Landa, va pro­hi­bir que les com­po­nents de la selecció juve­nil cata­lana de cros com­pe­tis­sin amb el mallot de la senyera, l'ofi­cial que usa la fede­ració cata­lana en els cam­pi­o­nats esta­tals des de l'any 2000. La situ­ació va pro­vo­car una aca­lo­rada dis­cussió entre el dele­gat i el res­pon­sa­ble del com­bi­nat català, Manel Fernández. El nefast diri­gent espa­nyol argu­men­tava la seva nega­tiva perquè la fede­ració cata­lana no està reco­ne­guda per la IAAF, com sí que ho estan la fran­cesa i la ita­li­ana, que també com­pe­tien. La qüestió era no donar visi­bi­li­tat a les qua­tre bar­res. El com­bi­nat català ja fa més d'una dècada que és con­vi­dat a par­ti­ci­par en aquesta prova basca i mai abans havia tin­gut cap pro­blema. Tot i la inter­venció dels orga­nit­za­dors i els pre­ce­dents d'anys ante­ri­ors, el dele­gat espa­nyol no va tran­si­gir. Per sor­tir de l'atzu­cac i davant la imminència de la sor­tida, els orga­nit­za­dors van haver de dei­xar una altra samar­reta a les sis atle­tes cata­la­nes. Però el pro­blema no estava resolt perquè en el pro­grama de la jor­nada encara fal­ta­ven per com­pe­tir els com­po­nents de la selecció cata­lana d'altres cate­go­ries; la juve­nil mas­cu­lina, i la júnior tant de noies com de nois. Landa es devia ado­nar que l'havia ves­sat, va adduir una tru­cada de con­sulta a Madrid i va cedir perquè la resta d'atle­tes sí que cor­res­sin amb l'uni­forme ofi­cial de la fede­ració cata­lana.

És evi­dent que Luis Miguel Landa, exse­lec­ci­o­na­dor espa­nyol de fons, cros i marató (1988-2012), es va extra­li­mi­tar en les seves fun­ci­ons com a dele­gat de la IAAF i es va dei­xar por­tar per la cata­la­nofòbia que corre per alguns indrets del ter­ri­tori espa­nyol. En els cer­cles atlètics no sorprèn l'acti­tud del tècnic, famós pel seu caràcter abso­lu­tista i per haver fet durant molts anys la feina bruta a l'etern pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola d'Atle­tisme, José María Odri­o­zola. Se'n podrien expli­car mol­tes anècdo­tes. Tècnic de la vella escola –havia estat entre­na­dor del llo­re­tenc Josep Lluís Blanco–, ja fa temps que també va caure en desgràcia i no manté cap càrrec en la fede­ració. S'haurà de veure, però, si amb com­por­ta­ments com el de diu­menge a Elgoi­bar li tor­nen a encar­re­gar més fei­nes com a dele­gat. Tor­nant al dis­curs del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat durant la Festa de l'Esport, Car­les Puig­de­mont va qua­li­fi­car el pai­satge espor­tiu del país com a poc cor­rent. “És excep­ci­o­nal”, va etzi­bar. I pot­ser per això també genera enveja. I en alguns per­so­nat­ges, fins i tot, urticària.