Els dirigents de les plataformes de televisió que retransmeten futbol s'han rendit a l'evidència: els seguidors catalans prefereixen veure els partits en sociabilitat, és a dir, en penyes, bars, clubs o amb la colla d'amics. Veure'l sols a casa es fa si és en obert, sinó es prefereix reproduir la graderia de futbol amb gent propera, per comentar tal cosa o tal altra, una jugada, un gol, l'alineació o la presència d'aquest o aquell al camp. Algun executiu mig sord o poc llest diu que el problema són els diners, i no, no és això, la beguda, el cafè, l'entrepà o el sopar, a la llarga, són més cars, però alhora hi ha caliu humà. La lectura és fàcil: si hom pot, va al camp. Si no, i més amb aquests horaris tan rars, els partits es veuen via televisió. Per no dir els centenars de milers de persones que no són socis, que no poden comprar l'entrada, que viuen lluny o que aquell dia resulta que tot se'ls posa en contra per anar al camp.

Tothom té els seus llocs per veure futbol per la televisió. Els meus són les penyes del Barça de Miralcamp, la de Bellver de Cerdanya o la colla d'amics que al bar Canaletes de Caldes de Montbui s'aplega sempre, ells sí, per veure tots els partits. Tots, cadascú al seu lloc, participen de la broma i la platxèria, de l'amistat i els relacions i gaudeixen d'un temps de calidesa humana. I així tanta i tanta gent al seu poble, barri o lloc propi. Plataformes televisives que no han escoltat el palpitar del país. No som anglosaxons, volem parlar i enraonar, fer comentaris sobre futbol i política, feina i cultura, i això no se supera sent un espectador passiu, sense controvèrsia, fent democràcia activa tot parlant i discrepant del mort i de qui el vetlla. Enraonant amb seny o rauxa. He vist partits del Barça en diversos països del món, i en cap ni un hom pot assaborir un esperit tan obert, plural, integrador i alhora d'espectacle com aquesta sort que fa anys que tenim els culers partit rere partit. Anem justos, però em va agradar la gestió dels esforços contra Atlético de Madrid tan intens. Que arribi el febrer i el fred, ens cal.