Els diri­gents de les pla­ta­for­mes de tele­visió que retrans­me­ten fut­bol s'han ren­dit a l'evidència: els segui­dors cata­lans pre­fe­rei­xen veure els par­tits en soci­a­bi­li­tat, és a dir, en penyes, bars, clubs o amb la colla d'amics. Veure'l sols a casa es fa si és en obert, sinó es pre­fe­reix repro­duir la gra­de­ria de fut­bol amb gent pro­pera, per comen­tar tal cosa o tal altra, una jugada, un gol, l'ali­ne­ació o la presència d'aquest o aquell al camp. Algun exe­cu­tiu mig sord o poc llest diu que el pro­blema són els diners, i no, no és això, la beguda, el cafè, l'entrepà o el sopar, a la llarga, són més cars, però alhora hi ha caliu humà. La lec­tura és fàcil: si hom pot, va al camp. Si no, i més amb aquests hora­ris tan rars, els par­tits es veuen via tele­visió. Per no dir els cen­te­nars de milers de per­so­nes que no són socis, que no poden com­prar l'entrada, que viuen lluny o que aquell dia resulta que tot se'ls posa en con­tra per anar al camp.

Tot­hom té els seus llocs per veure fut­bol per la tele­visió. Els meus són les penyes del Barça de Miral­camp, la de Bell­ver de Cer­da­nya o la colla d'amics que al bar Cana­le­tes de Cal­des de Mont­bui s'aplega sem­pre, ells sí, per veure tots els par­tits. Tots, cadascú al seu lloc, par­ti­ci­pen de la broma i la platxèria, de l'amis­tat i els rela­ci­ons i gau­dei­xen d'un temps de cali­desa humana. I així tanta i tanta gent al seu poble, barri o lloc propi. Pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves que no han escol­tat el pal­pi­tar del país. No som anglo­sa­xons, volem par­lar i enra­o­nar, fer comen­ta­ris sobre fut­bol i política, feina i cul­tura, i això no se supera sent un espec­ta­dor pas­siu, sense con­trovèrsia, fent democràcia activa tot par­lant i dis­cre­pant del mort i de qui el vet­lla. Enra­o­nant amb seny o rauxa. He vist par­tits del Barça en diver­sos països del món, i en cap ni un hom pot assa­bo­rir un espe­rit tan obert, plu­ral, inte­gra­dor i alhora d'espec­ta­cle com aquesta sort que fa anys que tenim els culers par­tit rere par­tit. Anem jus­tos, però em va agra­dar la gestió dels esforços con­tra Atlético de Madrid tan intens. Que arribi el febrer i el fred, ens cal.