Les últimes desfetes –el -41 de dissabte a la pista del Cadí la Seu i el -58 de dues setmanes abans, a la pista del totpoderós Avenida– han confirmat l'Iraurgi com un dels equips menys competitius no tan sols de la Lliga Femenina, sinó de la història del bàsquet femení estatal d'elit. No han guanyat ni un sol partit (0-18) i el seu descens ja està escrit quan encara s'ha de disputar l'últim terç de la lliga. Per al club no serà cap trauma, perquè la situació la tenia assumida des que es va veure obligat a inscriure's en la Lliga Femenina. I és que el seu lloc inicial era la Lliga Femenina 2, categoria que havia assolit esportivament el curs passat. Però, un defecte de forma en la inscripció li va impedir certificar-ho i es va veure abocat a adquirir la plaça del Càceres en la Lliga Femenina, l'única vacant de les primeres categories. “Era això o res”, deien sovint. I, van assumir el repte amb serenor i risc, apostant per un bloc tendre que el curs passat militava a la primera estatal, i sense cap americana, per motius econòmics.

Els resultats han estat implacables amb aquesta aposta, però l'entitat no ha vist condicionat el seu futur. Tot el contrari del que li va passar i li continua passant al Conquero. Mirant la façana, tot és molt lluent –segon classificat (14-4)–, però a l'interior de l'edifici, s'hi amaguen un niu de problemes. Principalment, econòmics. I no són nous. La directiva va prometre que els retards de la temporada passada –tres mesos a final d'exercici, i encara hi ha deutes pendents– no es repetirien, i res més lluny de la realitat. Fins que les jugadores han dit prou. Elonu ja no va anar a Zamora el cap de setmana passat (17,9 punts i 7,2 rebots en 29 minuts) i, quan falten quatre dies per al salt inicial de la copa, es desconeix si alguna o algunes companyes més també decidiran abandonar la nau avui, demà o dijous. Fent falta al voltant de 25.000 euros a curt termini, el que sembla clar és que, excepte sorpresa majúscula, l'equip s'haurà de retirar o acabar el curs amb júniors. Els deliris de grandesa acaben sempre així, però en aquest cas es fa mal a la competició i es perverteix. Més val ser realista i modest que fer un equip ambiciós amb diners que no es tenen i quedar retratat. No és el primer cop i la FEB sempre mira cap a una altra banda.