El Barça és sense dubte el millor equip de la lliga. Ho certifica la classificació, amb 3 i 4 punts més que el segon i el tercer, respectivament, tot i haver jugat un partit menys; i ho certifica la seva superioritat en els duels directes contra el Real Madrid (0-4 al Bernabéu) i l'Atlético de Madrid (1-2 al Calderón i 2-1 al Camp Nou). És objectiu i irrefutable, el Barça és el millor equip de la lliga, ara mateix. Però la realitat, també constatable, és que resten 51 punts per disputar, un marge sobradament ampli perquè la foto del 15 de maig pugui ser diferent de la que tenim a principi de febrer. El tram recorregut no admet dubtes, però el tram restant els admet tots. El Barça, després de guanyar el triplet i les propines de la supercopa i el mundial, ha demostrat que la seva ambició i el seu gen competitiu estan a un nivell espectacular. Però les cares dels jugadors blaugrana després de derrotar l'Atlético jugant tota la segona part jugada contra deu i contra nou rivals no eren de felicitat per haver consolidat el lideratge (i el goal average) contra un rival directe, sinó d'alleugeriment després de superar una altra dura batalla d'una guerra que se'ls està fent llarga en alguns moments. És cert que el Barça té un partit pendent al camp de l'S-porting que podria doblar el seu avantatge en la classificació; i és cert que els perseguidors s'han d'enfrontar entre ells, i és cert que el Madrid de Zidane encara ha de passar pel Camp Nou, però al final el que comptarà és que l'equip de Luis Enrique estigui, o no, a l'altura a El Molinón, en el clàssic i en un altíssim percentatge de les disset jornades que separen l'equip del seu 24è títol de lliga, començant per l'atípic partit de diumenge al matí al camp del Llevant, de nou enmig de dos duels de copa, ara amb el València. El Barça ha demostrat al gener que ho persegueix tot, però també ha demostrat que està al límit. Ha guanyat nou dels últims deu partits; chapeau. Però caminar sobre el filferro té riscos. Massa per donar res per fet.