Constantin Galca va arribar a l'Espanyol ara fa un mes i mig mal comptat per intentar solucionar, deien, una situació esportiva delicada. L'equip no acabava de rutllar i després de quinze jornades de lliga i amb el canvi de propietaris de l'entitat a punt de tancar-se, els anteriors màxims accionistes i els consellers van optar per fer el relleu a la banqueta i apostar per un altre exjugador de la casa.

Va aterrar enmig d'una voràgine de partits, amb tres derbis gairebé consecutius, amb el mercat d'hivern a la cantonada i amb poc temps per treballar l'equip amb tranquil·litat. Tot i ser home de poques paraules, des del primer dia ha deixat clar que vol fer un futbol més atrevit, en què l'equip se senti protagonista i d'aquesta manera acabi engrescant els aficionats, però, per ara, els resultats no acompanyen i, si fa o no fa, es troben a la mateixa zona de la classificació.

Són només deu partits de l'era Galca, comptant lliga i copa, i tot i que les notes s'han de posar sempre a final de curs, sí que és cert que durant aquest temps el tècnic romanès ha pres algunes decisions que, des de fora com a mínim, costen d'entendre.

Des de no exhaurir més d'un cop els tres canvis en un partit quan, per exemple, l'equip venia d'un desgast tant físic com mental dels enfrontaments consecutius amb el Barça. De comunicar-li a un jugador que no compta amb ell a, al cap d'uns dies, fer-lo jugar o de confiar, d'entrada, en el porter de la lliga també per a la copa per, al cap d'uns dies, fitxar-ne un altre, i deixar el primer a la banqueta quan aquesta és clarament una aposta de futur del club.

És evident que Galca té els seus motius per prendre totes aquestes decisions i que no conec cap entrenador que es tiri pedres sobre la seva pròpia teulada, però aquests i altres exemples que podria seguir exposant haig de reconèixer que desconcerten una mica.

Estic convençut que l'Espanyol de Galca aixecarà el vol, però també tinc la impressió que per aconseguir-ho cal que trobi un rumb, el que ell cregui més adient, i que no el canviï. Perquè tots aquests cops de timó en tan poc temps no sé si són el millor per tal que l'Espanyol entri en una trajectòria ascendent.