Desconcertat

Cons­tan­tin Galca va arri­bar a l'Espa­nyol ara fa un mes i mig mal comp­tat per inten­tar solu­ci­o­nar, deien, una situ­ació espor­tiva deli­cada. L'equip no aca­bava de rut­llar i després de quinze jor­na­des de lliga i amb el canvi de pro­pi­e­ta­ris de l'enti­tat a punt de tan­car-se, els ante­ri­ors màxims acci­o­nis­tes i els con­se­llers van optar per fer el relleu a la ban­queta i apos­tar per un altre exju­ga­dor de la casa.

Va ater­rar enmig d'una voràgine de par­tits, amb tres der­bis gai­rebé con­se­cu­tius, amb el mer­cat d'hivern a la can­to­nada i amb poc temps per tre­ba­llar l'equip amb tran­quil·litat. Tot i ser home de poques parau­les, des del pri­mer dia ha dei­xat clar que vol fer un fut­bol més atre­vit, en què l'equip se senti pro­ta­go­nista i d'aquesta manera acabi engres­cant els afi­ci­o­nats, però, per ara, els resul­tats no acom­pa­nyen i, si fa o no fa, es tro­ben a la mateixa zona de la clas­si­fi­cació.

Són només deu par­tits de l'era Galca, comp­tant lliga i copa, i tot i que les notes s'han de posar sem­pre a final de curs, sí que és cert que durant aquest temps el tècnic romanès ha pres algu­nes deci­si­ons que, des de fora com a mínim, cos­ten d'enten­dre.

Des de no exhau­rir més d'un cop els tres can­vis en un par­tit quan, per exem­ple, l'equip venia d'un des­gast tant físic com men­tal dels enfron­ta­ments con­se­cu­tius amb el Barça. De comu­ni­car-li a un juga­dor que no compta amb ell a, al cap d'uns dies, fer-lo jugar o de con­fiar, d'entrada, en el por­ter de la lliga també per a la copa per, al cap d'uns dies, fit­xar-ne un altre, i dei­xar el pri­mer a la ban­queta quan aquesta és clara­ment una aposta de futur del club.

És evi­dent que Galca té els seus motius per pren­dre totes aques­tes deci­si­ons i que no conec cap entre­na­dor que es tiri pedres sobre la seva pròpia teu­lada, però aquests i altres exem­ples que podria seguir expo­sant haig de reconèixer que des­con­cer­ten una mica.

Estic con­vençut que l'Espa­nyol de Galca aixe­carà el vol, però també tinc la impressió que per acon­se­guir-ho cal que trobi un rumb, el que ell cre­gui més adi­ent, i que no el canviï. Perquè tots aquests cops de timó en tan poc temps no sé si són el millor per tal que l'Espa­nyol entri en una tra­jectòria ascen­dent.