DIUMENGE 31.

Ara bé. L'alegria, la passió, el desig de Guardiola són els mateixos que quan va rebre les dues primeres propostes del Barça? Probablement no. Però això tampoc no vol dir res. Simplement, és la constatació que per a Guardiola una cosa és el Barça i una altra la resta d'equips del món. I encara més després d'haver constatat que potser havia idealitzat una mica massa el Bayern en la seva primera tria. El “club de Beckenbauer” també té les seves misèries, el seu entorn, i no s'ha sabut valorar prou la base futbolística de Guardiola si no era repetint l'inesperat triplet de Heynckes cada any. Acomiadar-se amb la Champions (sabent que el Barça és un escull immens) seria una manera de dir-los que no es pot tenir tot ara i aquí i que les coses duradores volen temps. L'aposta del Bayern per Ancelotti és una tornada al pragmatisme alemany de sempre.

Més pragmàtic, si més no menys idealista, arribarà Guardiola a la Premier. Que no vol dir menys competent ni menys ambiciós. I la seva idea futbolística és irrenunciable. Ja hem vist amb les primeres reaccions que el veuen com un apòstol del futbol modern que ha d'evangelitzar el rude futbol anglès. Les expectatives són màximes i, per tant, també ho serà la pressió.

D'entrada, hi ha un xoc conceptual apassionant: l'ideòleg del futbol de posició i possessió aterra al paradís del futbol directe i d'anada i tornada. Per molt que entrenadors com Wenger hagin posat una mica més l'accent en la pilota, el futbol anglès continua sent com era. Fins i tot Wenger mateix ha renunciat a idees fonamentals per fer que l'Arsenal sigui més pragmàtic; o sigui, més anglès. Alguna excepció més futbolera hi ha estat sempre, com ara el Liverpool dels vuitanta.

La Premier és la competició més atractiva a escala mundial, però els clubs fracassen una vegada i una altra en la Champions. I de manera més eloqüent els dos últims anys. Quan precisament han multiplicat els ingressos (i les inversions), no han incrementat la competitivitat. Han reculat respecte al Barça, el Madrid o l'Atlético, però també respecte als referents de la Bundesliga (Bayern), el calcio (Juventus) i la Ligue 1 (PSG).

Al City no li serà difícil a Guardiola aconseguir un salt qualitatiu i quantitatiu, guanyi o no títols aquest any amb Pellegrini (no tindria perdó de Déu no guanyar la lliga). Ara bé, podrà algun dia Guardiola dir el que també va dir el dia del seu comiat del Barça?: “No sabeu el que és per a un entrenador imaginar jugades, imaginar partits i que el jugadors, dia rere dia, ho fan realitat. Aquest és el record més preuat que m'enduc.”