DIU­MENGE 31.

Ara bé. L'ale­gria, la passió, el desig de Guar­di­ola són els matei­xos que quan va rebre les dues pri­me­res pro­pos­tes del Barça? Pro­ba­ble­ment no. Però això tam­poc no vol dir res. Sim­ple­ment, és la cons­ta­tació que per a Guar­di­ola una cosa és el Barça i una altra la resta d'equips del món. I encara més després d'haver cons­ta­tat que pot­ser havia ide­a­lit­zat una mica massa el Bayern en la seva pri­mera tria. El “club de Becken­ba­uer” també té les seves misèries, el seu entorn, i no s'ha sabut valo­rar prou la base fut­bolística de Guar­di­ola si no era repe­tint l'ines­pe­rat tri­plet de Heynckes cada any. Aco­mi­a­dar-se amb la Cham­pi­ons (sabent que el Barça és un escull immens) seria una manera de dir-los que no es pot tenir tot ara i aquí i que les coses dura­do­res volen temps. L'aposta del Bayern per Ance­lotti és una tor­nada al prag­ma­tisme ale­many de sem­pre.

Més pragmàtic, si més no menys ide­a­lista, arri­barà Guar­di­ola a la Pre­mier. Que no vol dir menys com­pe­tent ni menys ambiciós. I la seva idea fut­bolística és irre­nun­ci­a­ble. Ja hem vist amb les pri­me­res reac­ci­ons que el veuen com un apòstol del fut­bol modern que ha d'evan­ge­lit­zar el rude fut­bol anglès. Les expec­ta­ti­ves són màximes i, per tant, també ho serà la pressió.

D'entrada, hi ha un xoc con­cep­tual apas­si­o­nant: l'ideòleg del fut­bol de posició i pos­sessió aterra al paradís del fut­bol directe i d'anada i tor­nada. Per molt que entre­na­dors com Wen­ger hagin posat una mica més l'accent en la pilota, el fut­bol anglès con­ti­nua sent com era. Fins i tot Wen­ger mateix ha renun­ciat a idees fona­men­tals per fer que l'Arse­nal sigui més pragmàtic; o sigui, més anglès. Alguna excepció més fut­bo­lera hi ha estat sem­pre, com ara el Liver­pool dels vui­tanta.

La Pre­mier és la com­pe­tició més atrac­tiva a escala mun­dial, però els clubs fra­cas­sen una vegada i una altra en la Cham­pi­ons. I de manera més eloqüent els dos últims anys. Quan pre­ci­sa­ment han mul­ti­pli­cat els ingres­sos (i les inver­si­ons), no han incre­men­tat la com­pe­ti­ti­vi­tat. Han recu­lat res­pecte al Barça, el Madrid o l'Atlético, però també res­pecte als refe­rents de la Bun­des­liga (Bayern), el cal­cio (Juven­tus) i la Ligue 1 (PSG).

Al City no li serà difícil a Guar­di­ola acon­se­guir un salt qua­li­ta­tiu i quan­ti­ta­tiu, gua­nyi o no títols aquest any amb Pelle­grini (no tin­dria perdó de Déu no gua­nyar la lliga). Ara bé, podrà algun dia Guar­di­ola dir el que també va dir el dia del seu comiat del Barça?: “No sabeu el que és per a un entre­na­dor ima­gi­nar juga­des, ima­gi­nar par­tits i que el juga­dors, dia rere dia, ho fan rea­li­tat. Aquest és el record més pre­uat que m'enduc.”