Super Bowl
Avui Santa Clara (Silicon Valley), acull la celebració de la cinquantena edició de la Super Bowl. Tradicionalment, la gran nit del futbol americà se celebra a ciutats del sud –on el clima és més agradable–. Miami, Tampa, Houston i San Diego eren seus tradicionals que els darrers anys han vist com creixia la tendència d'anar cap al nord, malgrat el fred. Fa dos anys es va jugar a Nova York i, fa uns quants més, a Detroit, amb un fred que encara es recorda. De les cinquanta Super Bowls, vint-i-quatre s'han jugat entre Florida i Nova Orleans, quasi la meitat. Al sud de Califòrnia se n'han jugat deu més. I a Texas i Arizona se n'han jugat set. De San Francisco en amunt només se n'han jugat set...
Aquest any, però, Silicon Valley ha imposat els seus diners i el nou estadi dels mítics 49rs veurà la seua primera final de la NFL. Tots els que seguim aquest esport estem convençuts de la victòria dels Carolina Panthers, que aquest any fan un joc d'atac impossible de contrarestar. Només els nervis els podrien trair: el Panthers no han guanyat mai una Super Bowl i l'excitació que ha generat el seu accés a la final els pot acabar perjudicant.
Al davant, però, es trobaran uns Denver Broncos amb una defensa espectacular. En els esports americans, les defenses són molt importants. Sempre et crida l'atenció la primera vegada que vas a un estadi i la gent crida “defensa! defensa!”. Hi he vist partits de futbol americà, d'hoquei sobre gel i de bàsquet, i sempre l'entusiasme de la grada arriba quan cal reclamar defensa. La tradició és ben clara en aquest sentit, però pels partits que he vist d'aquesta temporada em sembla que ni la millor defensa del món pot aturar uns Panthers que estan excel·lint en atac.
Excel·lint sobretot a partir de la creativitat de Cam Newton, el quarterback afroamericà dels Panthers, que ell tot sol ja és un espectacle. Fa goig veure'l jugar. I està destinat a ser la gran estrella de la nit. Això sí, amb el permís del senyor Peyton Manning...