Guardiola, a la Premier
Guardiola, a la Premier. Hi ha qui ho ven com l'arribada del mannà a la lliga anglesa. Com sempre, els apologetes extrems del guardiolisme resten més que sumen quan es tracta de valorar l'esplèndida aportació de l'actual tècnic del Bayern de Munic al futbol. Per un defecte d'excés. Només cal anar a la font original, al mateix Guardiola; només cal llegir-lo o escoltar-lo per entendre que es troba als antípodes de les mil i una exageracions que es fan al voltant de la seva figura. En cada conferència, en cada roda de premsa, mai ha desaprofitat el canal que estava a la seva disposició per fer recaure en els jugadors tot el protagonisme. De fet, Juanma Lillo, que no només ha entrenat Guardiola, sinó que n'ha sigut, diguem-ho així, un mentor, ha declarat: “No crec que tot estigui inventat perquè els que inventen són els futbolistes. Succeeix que adjudicar als entrenadors innovació..., quan jo m'he pres la feina de veure tant futbol dic que no, que no, que no. Pedernera ja deia: «Tot el que veig ara ja ho he vist abans.»”
Lillo és un estudiós del futbol i s'ha capbussat en una exhaustiva feina de recopilar i veure infinitat de partits de futbol, però no de més enllà del 1960. D'aquesta mateixa font de coneixement, beu Guardiola. De fet, aquesta temporada, el tècnic català ha disposat tàcticament el Bayern amb un 1-2-3-5, recuperant la presència de la formació clàssica de dos defenses, tres mitjos i cinc davanters.
L'essència més íntima del futbol és resoldre els problemes que et planteja l'equip contrari.I si trobes la solució, i a sobre aquesta es converteix en un problema per al rival, perfecte! Guardiola, des de la seva passió i la seva estima pel joc, ho ha tingut sempre present. Moltes vegades ha trobat la solució inserint en un nou context, amb els matisos o els canvis necessaris, les herències tàctiques que han deixat els grans entrenadors de les dècades dels anys 30, 40 i 50 del segle passat i que han perdurat en les apostes posteriors de clubs com l'Ajax d'Amsterdam i el Barcelona, a través del fil conductor que ha unit els dos clubs amb Cruyff com a màxim exponent.
Tenint en compte la consciència que té el català que els protagonistes són els jugadors, i la riquesa de la tradició del futbol anglès, el que sembla clar és que de la relació entre Guardiola i el City i, per extensió, amb la Premier, les dues parts en sortiran beneficiades i que, segurament, el que més aprendrà serà el tècnic de Santpedor. Perquè el repte més gran per a un entrenador que es deleix per resoldre problemes són nous escenaris, cultures futbolístiques diferents, reptes inesperats que generin propostes trencadores o revisitades. Aquest serà el valor de Guardiola en la Premier. No serà equivalent al mannà ni a un procés d'evangelització. Senzillament, serà un tècnic eixamplant els amplis coneixements que ja té per oferir sempre les millors solucions als seus jugadors.