Guardiola, a la Premier

Guar­di­ola, a la Pre­mier. Hi ha qui ho ven com l'arri­bada del mannà a la lliga anglesa. Com sem­pre, els apo­lo­ge­tes extrems del guar­di­o­lisme res­ten més que sumen quan es tracta de valo­rar l'esplèndida apor­tació de l'actual tècnic del Bayern de Munic al fut­bol. Per un defecte d'excés. Només cal anar a la font ori­gi­nal, al mateix Guar­di­ola; només cal lle­gir-lo o escol­tar-lo per enten­dre que es troba als antípodes de les mil i una exa­ge­ra­ci­ons que es fan al vol­tant de la seva figura. En cada con­ferència, en cada roda de premsa, mai ha des­a­pro­fi­tat el canal que estava a la seva dis­po­sició per fer recaure en els juga­dors tot el pro­ta­go­nisme. De fet, Juanma Lillo, que no només ha entre­nat Guar­di­ola, sinó que n'ha sigut, diguem-ho així, un men­tor, ha decla­rat: “No crec que tot esti­gui inven­tat perquè els que inven­ten són els fut­bo­lis­tes. Suc­ce­eix que adju­di­car als entre­na­dors inno­vació..., quan jo m'he pres la feina de veure tant fut­bol dic que no, que no, que no. Peder­nera ja deia: «Tot el que veig ara ja ho he vist abans.»”

Lillo és un estudiós del fut­bol i s'ha cap­bus­sat en una exhaus­tiva feina de reco­pi­lar i veure infi­ni­tat de par­tits de fut­bol, però no de més enllà del 1960. D'aquesta mateixa font de conei­xe­ment, beu Guar­di­ola. De fet, aquesta tem­po­rada, el tècnic català ha dis­po­sat tàcti­ca­ment el Bayern amb un 1-2-3-5, recu­pe­rant la presència de la for­mació clàssica de dos defen­ses, tres mit­jos i cinc davan­ters.

L'essència més íntima del fut­bol és resol­dre els pro­ble­mes que et plan­teja l'equip con­trari.I si tro­bes la solució, i a sobre aquesta es con­ver­teix en un pro­blema per al rival, per­fecte! Guar­di­ola, des de la seva passió i la seva estima pel joc, ho ha tin­gut sem­pre pre­sent. Mol­tes vega­des ha tro­bat la solució inse­rint en un nou con­text, amb els mati­sos o els can­vis neces­sa­ris, les herències tàcti­ques que han dei­xat els grans entre­na­dors de les dècades dels anys 30, 40 i 50 del segle pas­sat i que han per­du­rat en les apos­tes poste­ri­ors de clubs com l'Ajax d'Ams­ter­dam i el Bar­ce­lona, a través del fil con­duc­tor que ha unit els dos clubs amb Cruyff com a màxim expo­nent.

Tenint en compte la consciència que té el català que els pro­ta­go­nis­tes són els juga­dors, i la riquesa de la tra­dició del fut­bol anglès, el que sem­bla clar és que de la relació entre Guar­di­ola i el City i, per extensió, amb la Pre­mier, les dues parts en sor­ti­ran bene­fi­ci­a­des i que, segu­ra­ment, el que més aprendrà serà el tècnic de Sant­pe­dor. Perquè el repte més gran per a un entre­na­dor que es deleix per resol­dre pro­ble­mes són nous esce­na­ris, cul­tu­res fut­bolísti­ques dife­rents, rep­tes ines­pe­rats que gene­rin pro­pos­tes tren­ca­do­res o revi­si­ta­des. Aquest serà el valor de Guar­di­ola en la Pre­mier. No serà equi­va­lent al mannà ni a un procés d'evan­ge­lit­zació. Sen­zi­lla­ment, serà un tècnic eixam­plant els amplis conei­xe­ments que ja té per ofe­rir sem­pre les millors solu­ci­ons als seus juga­dors.