Opinió

Una centena eloqüent

Encara que no sàpiga vendre'l, Luis Enrique ha fet un producte grandiós

Diversos factors intervenen en la valoració global d'un entrenador del Barça i un, sense dubte, és la seva manera de comunicar i la relació que estableix amb els mitjans. Aquí és aplicable allò de val més caure en gràcia que ser graciós. I això suma o resta segons els casos, perquè l'entorn mediàtic és capaç de reforçar o debilitar la credibilitat al tècnic. Cruyff, per exemple, queia en gràcia i tenia credibilitat; Robson era venerable, però se'l creien pocs o cap; Van Gaal era l'antítesi de Cruyff i Guardiola va superar el mestre convertint-se en el millor de la història i l'oracle del barcelonisme. Luis Enrique té mal concepte de l'entorn mediàtic, ha renunciat a destriar el gra de la palla i no se n'amaga; hi ha dies que fins i tot s'hi abona. Això no li suma; ans al contrari, li resta i hi haurà factura. Ho veurem el dia que marxi, si no és abans. Però per gran que sigui la distància que posi el tècnic i els que no combreguen amb la seva manera de fer, és indiscutible que s'ha guanyat la credibilitat amb la seva feina, amb el seu equip i amb el que genera aquesta etapa de nou gloriosa per al barcelonisme que fins ara avança a velocitat de creuer. Amb els primers cent partits disputats, el més fàcil seria passar revista a un palmarès impressionant amb cinc de sis títols possibles, o repassar unes estadístiques que milloren qualsevol etapa anterior, amb 80 victòries, només 9 derrotes, 2,82 gols per partit marcats i 0,72 d'encaixats; o veure com acaba d'igualar la millor ratxa d'imbatibilitat (28 partits) que tenia el Barça de Guardiola. Més enllà dels números, hi ha l'encert. Encert a fitxar i a encaixar Luis Suárez; encert a domar i conduir un monstre anomenat trident; encert a equilibrar tàcticament un equip tan descompensat; encert a solidaritzar el grup al voltant de l'èxit col·lectiu; encert a treure el suc a una plantilla que ja ho havia guanyat tot; encert a ampliar el seu registre de capacitats, i encert a fer l'equip competitiu quan juga com sap i també quan el calendari obliga, tant sí com no, a dosificar, com passa ara.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)