Dependència de Busquets
Probablement, si féssim una enquesta sobre quina línia de l'equip és intocable, majoritàriament seria l'atacant, el trident MSN. Òbviament, és un tema especulatiu i per descomptat opinable. Una altra cosa és que, per exemple, la baixa de Messi, el millor jugador del món, fos magníficament assimilada i que l'equip, col·lectivament, va respondre amb escreix. La soferta victòria assolida al camp del Llevant (0-2) contra un bon rival –el millor va ser el resultat i no el joc–, ens convida a fer unes reflexions. Ni l'hora, les 12 del migdia, ni el vent ni el gol legal anul·lat a Messi són excuses. Curiosament cap dels dos equips va justificar la seva classificació, cuer i líder, respectivament. El Llevant, jugant amb un agosarat 1-4-3-3, no només es va recuperar del 0-1 marcat en pròpia porteria, sinó que va plantar cara durant tot el partit. El Barça té un vessant d'eficàcia que potser abans no tenia. Ha guanyat partits sense jugar bé molts minuts, però sentenciant-los per l'eficàcia dels seus davanters, sense dubte dels millors del món. Sóc del parer que un equip gran ha de jugar amb especialistes en cada posició del camp. Només en casos de lesions, malalties o sancions ha d'acudir a la polivalència. Diumenge, Sergi Roberto, un gran jugador a qui Luis Enrique dóna molts minuts, va jugar a la posició de Busquets. En el primer temps, el mig del camp, llevat d'Iniesta, no estava fi i la defensa estava desbordada, especialment per la banda dreta. Els davanters no rebien bones assistències i l'equip no s'associava. La mitja hora final disputada per Sergio Busquets va donar al joc de l'equip la fluïdesa, la connexió i el criteri de què estava orfe. El seu posicionament, el seu poder de recuperació i la seva vàlua tècnica són inqüestionables. La seva presència va fer que Iniesta jugués amb més llibertat i que l'equip tingués la pilota –tot i que abans també la tenia– amb més criteri. Busi domina el tempo del partit, sap quan ha de donar pausa o acceleració i com combinar amb un o dos tocs quan és necessari. És un exemple també de superació, ja que en els seus inicis feia moltes faltes, aspecte que ha superat per una millor col·locació i una fortalesa mental que el converteixen possiblement en el millor pivot del món.