Si algú temia un bri de relaxació contra el València la setmana passada, va quedar ben tranquil després de comprovar la intensitat, les ganes i el bon futbol que van fer servir els jugadors del Barça en el partit al Camp Nou. Alertàvem en aquesta contra del perill d'un València al qual només li quedava la copa, però si hi havia temors van quedar en l'oblit ben aviat. No només no es va relaxar el Barça, sinó que, aprenent d'errors passats, va deixar enllestida l'eliminatòria, cosa que no li estalvia en cap cas haver de sortir a competir avui, encara que sigui per superar els 28 partits sense perdre de Guardiola igualats després de guanyar diumenge passat el Llevant. Després del 7-0 que li van endinyar a l'equip de Neville, l'encara entrenador del València, fa una mica de vergonya recordar les prevencions mostrades per qui signa abans del partit. És el temorenc record de l'ADN Barça i d'ensopegades històriques. No, no pateixin, avui no hi ha d'haver problema per arribar a la final. Però sí que cal exigir als jugadors que Luis Enrique triï que surtin al camp a competir. L'eliminatòria s'ha de donar per resolta, però el partit s'ha d'intentar guanyar. I és una magnífica oportunitat per a tots aquells jugadors que no tenen prou minuts. Només per això, aquest partit l'han d'intentar guanyar. I no parlo només de Munir i Sandro, que també.

El que em costa més d'entendre és el que s'ha escrit del partit jugat diumenge al camp de Llevant. He llegit crítiques duríssimes al joc de l'equip, però a mi em sembla que si el Barça no va deixar resolt el partit abans d'hora va ser perquè no va poder, no perquè no ho intentés. El gol mal anul·lat en els primers compassos de joc, hauria estat decisiu per no haver de patir. Però el jutge de línia es va equivocar, i el Llevant de Rubi va fer bé la seva feina. I això va fer que el Barça no pogués tancar el partit i hagués de lluitar fins al darrer minut. Però va fer la feina que tocava, amb un vent que feia difícil jugar a futbol i contra un equip granota que mai va semblar el cuer i que si juga així pujarà llocs ben aviat en la taula. No s'ha de restar ni un bri de mèrit a la bona disposició tàctica del Llevant ni a la bona manera d'entendre el futbol de l'entrenador maresmenc. Per tant, no m'apunto a les crítiques un punt bufanderes que vaig poder escoltar aquell dia. Al camp del Llevant s'hi havia d'anar a guanyar i així es va fer.

Passades les semifinals de la copa, l'objectiu és encarar la lliga sense ensopegades. És evident que un dia o un altre n'hi haurà alguna, però en la lliga cal anar mantenint la distància amb els rivals i ampliar-la quan es jugui contra l'Sporting o quan els de Madrid, colchoneros i merengues, punxin. O sigui que cal derrotar un Celta que juga bé. La temporada va avançant i, de moment, s'està aconseguint aquell objectiu tantes vegades repetit però cert, que en aquesta fase de la temporada no es guanyen títols però se'n poden perdre. El Barça té ben encarada la temporada. Ara cal esperar que Messi es recuperi ben aviat i que els jugadors no tan habituals mantinguin la competitivitat quan els toqui rellevar els fixos, bé sigui per lesió o per sanció. Amb aquest objectiu, el partit d'aquesta nit és important per a un munt de jugadors i no només per als convocats del Barça B.