Patiment
Segur que els telèfons i els correus de l'Espanyol treuen foc. Els oferiments dels representants dels entrenadors de futbol que ara per ara no tenen feina i estan a l'atur segur que es repeteixen incansablement per ocupar una banqueta que ja ha canviat un cop aquesta temporada l'entrenador. De moment, no es vol fer el canvi. De moment. Els que manen al club són lluny. Massa lluny per prendre determinacions ràpides encara que la tecnologia i les comunicacions els apropen. Els jugadors assumeixen públicament que són els principals culpables d'una temporada desafortunada i així s'allarga el termini a dissabte per prendre decisions. Galca té unes quantes hores més de marge. Segur que dóna moltes voltes al que ha fet i al que ha de fer. Els jugadors demanen clemència per a l'entrenador, conscients que ells són els que juguen els partits i que són els responsables de la situació que viu l'equip.
Situació complicada i, a més, el calendari immediat ajuda ben poc. Dissabte es jugarà un partit dramàtic amb dos equips, València i Espanyol, angoixats pels mals resultats, que no els permeten veure el futur amb gaire optimisme. Cap dels dos poden retocar els equips amb el període de fitxatges tancat. Només els queda moure la banqueta. Si l'Espanyol va pel camí de tenir el tercer entrenador, situació que ja ha viscut en alguna ocasió, algú haurà de fer de director esportiu i prendre decisions i contestar trucades, correus i potser algun fax. Queden quinze jornades de patiment per a un equip trist, immers en una dinàmica negativa i que rep gols a dojo. I amb molta facilitat. Massa. I, a més, amb molt poca capacitat d'incidir a l'àrea rival. L'equip no fa por als adversaris. No xuta a la porteria rival. Les errades, el concepte del joc, la feina col·lectiva al terreny de joc denota un equip feble, pobre defensivament, tocat per les derrotes contundents i allunyat dels seus seguidors, que els neguen la complicitat i el suport decebuts pel que ofereixen a casa i a fora. Provocar que els espectadors marxin de l'estadi demostra que malgrat el canvi d'entrenador sobtat de fa quatre dies, que va enviar Sergio a l'atur, i les paraules ambicioses esportivament del nou propietari del club el joc que s'ofereix no convenç gens ni mica. No convenç ningú. A partir d'ara segur que el sistema de joc es fonamentarà a esgarrapar punts com sigui i treure el cap de la zona perillosa que els acosta al descens. Les pretensions de fer un futbol bonic, de control, jugant amb la pilota als peus no han donat gaires punts des de l'arribada de Galca. Volia un equip intens i agressiu. Ho havia guanyat tot al seu país. El tècnic romanès probablement haurà de renunciar al que pensava aplicar i fer tot el contrari. En la lliga, l'Espanyol és l'equip que menys gols ha fet i és el que més n'ha rebut. Mal balanç. Aquesta és la realitat. I la que cal superar. En cas contrari, el patiment l'acompanyarà. Aquí i a la Xina.