La llengua del futbol
Explica la professora Margarida Bassols que “el lèxic del futbol influeix en la nostra estructura conceptual”. Certament, el fet que l'esport rei s'hagi convertit en un producte driver en la majoria de mitjans de comunicació fa que diàriament convisquem amb un llenguatge impregnat de terminologia futbolística, i viceversa. La influència quotidiana que té la manera com els periodistes radiografiem el futbol (en premsa escrita, ràdio o televisió) és important per entendre certes evolucions de la nostra llengua.
Prèviament al fet que el català gaudís d'un estat prou saludable –i, desgraciadament, en pro d'un cert col·loquialisme, ara aflorin segons quins barbarismes amb normalitat–, hi ha hagut moments en què la consciència lingüística del periodista havia de ser d'alta volada. Les retransmissions esportives, en el moment que Quim M. Puyal les va entronitzar en català el 1976, han constituït un vertader espai de normalització actualitzant aquell llenguatge popular “que es vivia als camps de futbol” –explicava el mestre en una conferència a la UVic-UCC– segons el principi normatiu d'una llengua que sustentava una identitat cultural, la catalana, que als centres directius de Madrid “desconeixien”.
Irònicament, Puyal reconeix parlar “del paleolític” quan recorda els inicis del futbol en català a Ràdio Barcelona o com Jordi Mir el va ajudar a adaptar una manera de narrar en castellà que, en cap cas, es podia transposar simètricament a la nostra llengua. Però l'estudiant de periodisme d'avui rep una lliçó de periodisme compromès amb la “llengua, la cultura i la societat” quan més es necessitava, un compromís que avui es pot desdibuixar a causa de la cerca permanent d'un entreteniment malentès per alguns directius de mitjans de comunicació.
El periodisme, reflexionava Puyal, és una eina de transformació de la societat –“vam demostrar que la dona es pot incorporar amb normalitat a les transmissions”– i, també, és una mirada subjectivament honesta sobre la realitat. L'espectacle futbolístic de baix to que ens ofereixen certes cadenes de televisió o tertúlies de ràdio acaba esdevenint l'antítesi d'allò que molts intenten qüestionar dins les aules de la universitat.