La filosofia, quan convé

Diu­menge va ser un dia d'alli­be­ració en el Movis­tar Estu­di­an­tes. No tan sols va sumar la pri­mera victòria del 2016 –i, a més, recu­pe­rant l'ave­rage a l'ICL Man­resa–, sinó que va dei­xar l'últim lloc i torna a estar a dos tri­omfs de la sal­vació.

Que l'Ourense tin­gui un acord subs­crit per pujar el pro­per exer­cici genera neguit a la zona baixa de la Lliga Endesa, ave­sada els últims cur­sos a fer avor­tar als des­pat­xos des­cen­sos con­su­mats sobre la pista. Tant és així que els clubs estan dis­po­sats a ven­dre's l'ànima al dia­ble si fa falta per elu­dir l'infern de la LEB Or. O pit­jor encara, a arra­co­nar una manera de fer carac­terística, dife­ren­cial –també accen­tu­ada des que hi ha estre­tors econòmiques–, per sot­me­tre's a la llei del resul­tat. La de tots. Cada dia en queda menys d'aque­lla frase que se solia pre­go­nar als des­pat­xos i en rodes de premsa a l'Estu­di­an­tes a l'estiu: “Més impor­tant que gua­nyar o per­dre són els valors.” El pres­su­post no ator­gava gaire més mani­o­bra­bi­li­tat, però l'aposta era valenta, donant pes als joves emer­gents i situ­ant un tècnic que hi con­fia (Diego Ocampo).

L'acu­mu­lació de der­ro­tes no és amiga del roman­ti­cisme. La rea­li­tat ara al club col·legial és que no hi és Ocampo –el tècnic és Val­de­ol­mi­llos– i, en l'últim par­tit, Sal­gado, Lapro­vit­tola, Nacho Martín, Bir­ce­vic i Pum­prla van jugar el 66,5% dels minuts. Cap d'ells, for­mat en el club madri­leny. I, el més sig­ni­fi­ca­tiu, entre Her­nangómez (12:49), Darío Bri­zu­ela (7:58) i Edgar Vicedo (4:03) només un 12,5%.

Fins a la des­ti­tució del tècnic gallec, tots tres tenien pes en la rotació i els esque­mes ofen­sius, sobre­tot els dos pri­mers. Un rol que ha variat com­ple­ta­ment amb el relleu a la ban­queta. Her­nangómez ha pas­sat de fer 11,4 punts, 6,6 rebots, 3,4 fal­tes rebu­des i 15,3 de valo­ració en 25 minuts a 6, 4,7, 1,7 i 9 en 17 en els últims tres par­tits. I la regressió també es veu en Bri­zu­ela –de 9,8, 1,8 rebots i 7,3 de valo­ració en 22, a 3, 1,3 i 2,3 en 7,3– i Vicedo, amb un rol ara resi­dual. Pot­ser fit­xar i posar-se en mans de l'experiència l'ajuda a sal­var el coll, però si es con­sumés el des­cens el mal seria doble; s'hau­ria renun­ciat al que supo­sa­da­ment es creu i indi­rec­ta­ment s'asse­nyala als joves. I no és just ni els fa cap bé.