La filosofia, quan convé
Diumenge va ser un dia d'alliberació en el Movistar Estudiantes. No tan sols va sumar la primera victòria del 2016 –i, a més, recuperant l'average a l'ICL Manresa–, sinó que va deixar l'últim lloc i torna a estar a dos triomfs de la salvació.
Que l'Ourense tingui un acord subscrit per pujar el proper exercici genera neguit a la zona baixa de la Lliga Endesa, avesada els últims cursos a fer avortar als despatxos descensos consumats sobre la pista. Tant és així que els clubs estan disposats a vendre's l'ànima al diable si fa falta per eludir l'infern de la LEB Or. O pitjor encara, a arraconar una manera de fer característica, diferencial –també accentuada des que hi ha estretors econòmiques–, per sotmetre's a la llei del resultat. La de tots. Cada dia en queda menys d'aquella frase que se solia pregonar als despatxos i en rodes de premsa a l'Estudiantes a l'estiu: “Més important que guanyar o perdre són els valors.” El pressupost no atorgava gaire més maniobrabilitat, però l'aposta era valenta, donant pes als joves emergents i situant un tècnic que hi confia (Diego Ocampo).
L'acumulació de derrotes no és amiga del romanticisme. La realitat ara al club col·legial és que no hi és Ocampo –el tècnic és Valdeolmillos– i, en l'últim partit, Salgado, Laprovittola, Nacho Martín, Bircevic i Pumprla van jugar el 66,5% dels minuts. Cap d'ells, format en el club madrileny. I, el més significatiu, entre Hernangómez (12:49), Darío Brizuela (7:58) i Edgar Vicedo (4:03) només un 12,5%.
Fins a la destitució del tècnic gallec, tots tres tenien pes en la rotació i els esquemes ofensius, sobretot els dos primers. Un rol que ha variat completament amb el relleu a la banqueta. Hernangómez ha passat de fer 11,4 punts, 6,6 rebots, 3,4 faltes rebudes i 15,3 de valoració en 25 minuts a 6, 4,7, 1,7 i 9 en 17 en els últims tres partits. I la regressió també es veu en Brizuela –de 9,8, 1,8 rebots i 7,3 de valoració en 22, a 3, 1,3 i 2,3 en 7,3– i Vicedo, amb un rol ara residual. Potser fitxar i posar-se en mans de l'experiència l'ajuda a salvar el coll, però si es consumés el descens el mal seria doble; s'hauria renunciat al que suposadament es creu i indirectament s'assenyala als joves. I no és just ni els fa cap bé.