Dues feines...!

De la nit de diu­menge pas­sat al Camp Nou et pots que­dar amb mol­tes coses. Podria ser el canvi de ritme amb què el Barça va trans­for­mar un par­tit amenaçador en una exhi­bició de fut­bol i gols. Podria ser la segona píndola d'excel·lència en deu dies (comp­tant el 7-0 al València en la copa) com a símptoma que el millor de la tem­po­rada del Barça encara ha d'arri­bar. I podria ser l'opor­tu­ni­tat que té, ara sí, l'equip de Luis Enri­que de for­ti­fi­car al seu lide­ratge en la lliga si gua­nya demà a El Molinón i es posa a sis i set punts de distància l'Atlético i el Madrid. O podria ser, també, la vir­tut d'aquest Celta amb bai­xes impor­tants però amb per­so­na­li­tat, con­vicció i fut­bol com per posar en escac el Barça i exi­gir-li el màxim. O el tor­rent de juga­des de vide­o­teca, entre dri­blat­ges, gols, assistències i acci­ons tècni­ques, que van ser capaços de gene­rar en noranta minuts Messi, Suárez, Ney­mar i com­pa­nyia. Només això últim ja jus­ti­fica el fut­bol com a esport, com a passió, com a espec­ta­cle de mas­ses, com a focus mediàtic d'ordre mun­dial i com a arti­cle de con­sum. La creu d'aquesta moneda és la pro­funda medi­o­cri­tat dels que pre­te­nen con­ver­tir una geni­a­li­tat en una tifa. Avui és el penal indi­recte de Messi i Suárez, un altre dia és la lam­bretta de Ney­mar i un altre el que faci falta. Messi hi va posar ima­gi­nació, valen­tia, gene­ro­si­tat i ambició i es va inven­tar una altra imatge per a la història. Va arris­car, va sor­pren­dre el rival, va renun­ciar al seu gol 300 en la lliga, va rega­lar el hat-trick a Suárez i avui la jugada ja ha fet la volta al món. Només hi cap l'elogi, l'admi­ració, la sana enveja i, en última instància, el mal sabor de boca d'un rival sorprès. Si ignoréssim el talent dels Mozart per donar satis­facció als Sali­eri seríem uns mise­ra­bles. Em nego a accep­tar que un fut­bo­lista esti­gui sota sos­pita per penals indi­rec­tes, Panenkas, túnels, bar­rets, tocs d'esperó, vase­li­nes, elàsti­ques, fin­tes, xile­nes, rabo­nes, bici­cle­tes, rule­tes, lam­bret­tas, gols olímpics, dri­blat­ges cro­que­tes, pas­sa­des de 40 metres o ces­si­ons de metre i mig. Perquè tot això és fut­bol. I qui vul­gui veure-hi ofen­ses, té dues fei­nes.