La gran competència que suposa l'arribada de multimilionaris al món del futbol obligarà molts clubs a treballar cada cop més i millor el seu planter. Els centres de formació passaran a ser un element clau en les estructures tècniques i els que no dediquin esforços humans i econòmics a la base corren el risc de quedar-se enrere. En aquest sentit, agafen especial rellevància els formadors, peces fonamentals en el desenvolupament dels nens i joves de les escoles futbolístiques. És i serà cabdal que els millors entrenadors estiguin amb els més petits perquè aquests puguin progressar adequadament per esdevenir, algun dia i si els acompanya la sort, esportistes professionals.

Aquesta reflexió inicial em permet recordar l'extraordinària figura de Horst Wein, mestre de formadors d'arreu del món, i que malauradament ens va deixar la matinada de diumenge després d'una vida dedicada a l'esport i a l'ensenyança, dues de les seves grans passions. Conversar amb ell, ni que fos cinc minuts, en un camp d'hoquei sobre herba o de futbol, era un aprenentatge continuat. Són moltíssims els clubs i federacions que han seguit la seva metodologia d'ensenyament, que sobretot considera el nen com un subjecte pensant i no només com un executor de les ordres de l'entrenador. Sempre va defensar que per millorar el nivell s'havia d'intentar que el nen entengués el joc i que calia estimular la seva intel·ligència i la presa de decisions. També era un ferm defensor de la creativitat i de deixar als nens utilitzar la imaginació per resoldre els problemes que se'ls plantegessin. L'enervava també observar com nens ben petits ja competien onze contra onze en un camp gegantí i amb pilotes gairebé tan pesades com ells. Alguns professionals van afirmar del seu sistema que era un renaixement del futbol de carrer.

Autor de més de 30 llibres, també va impartir classes i conferències en més de 53 països. Els seus mètodes han influït en federacions i grans clubs de tot el món, per exemple el FC Barcelona, l'Inter de Milà, l'Arsenal, el Bayern Leverkusen, el Schalke 04, i el Hoffenheim, entre d'altres. L'any 2007, Julen Guerrero, integrant de la candidatura d'Ercoreca a les eleccions de l'Athletic, va pensar en ell perquè s'integrés en el seu grup de treball per millorar la formació dels joves talents de Lezama després de veure'l treballar i d'escoltar la seva filosofia. Crític amb l'immobilisme exagerat d'algunes de les estructures del món del futbol i amb les reticències al canvi, es felicitava perquè les coses anaven canviant i cada cop eren més les persones que veien necessari noves formes d'aprenentatge. Abans de dedicar-se plenament al món del futbol, va revolucionar l'hoquei sobre herba a Espanya. Com a seleccionador, del 1973 al 1984, va aconseguir la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Moscou l'any 1980. El seu adéu és una molt mala notícia per a tots els que estimem l'esport. Descansa en pau.