Potser en aquest moment de la pel·lícula ja no ens hauríem de sorprendre perquè cada vegada que el Barça fa un gran partit de futbol espectacle ens trobem alguns lliurepensadors, cada vegada menys (tot s'ha de dir), que es fan passar per periodistes esportius fent crítiques destructives. Suposo que de vegades no hi ha notícies i s'han de crear com sigui i si pot ser fent mal, millor. Crec molt en l'equilibri i perquè hi hagi bons jugadors i bons equips hi ha d'haver uns altres que no ho siguin tant. D'aquesta manera, podem valorar i diferenciar allò extraordinari d'allò que no ho és tant. En el cas del periodisme passa exactament el mateix.

Tal com entenc el futbol, el plus d'espectacle el fa més atractiu. Jo vaig a veure el Barça sempre amb la il·lusió i l'expectativa de gaudir d'un gran espectacle i em costaria molt creure que la resta de seguidors de qualsevol equip, esport i categoria no desitgin veure el seu estimat equip guanyant i fent espectacle. Entenc que en el nostre cas és més fàcil que pensem d'aquesta manera, ja que tenim un equip de fantasia que és capaç de fer art en cada jugada. Altres equips, potser, prioritzen altres aspectes, ja que, per diverses raons, tenen altres objectius.

He llegit i sentit que el que va fer Messi en el penal va ser provocador i poc cavallerós (per dir-ho de manera light), perquè ja guanyaven de molts gols i, a més, era un menyspreu cap al Celta que, per cert, havia fet un gran partit. Doncs a mi em sembla que és el contrari. No jugar al màxim nivell possible i intentar fer espectacle seria un menyspreu al futbol en general i als seguidors del Barça en particular. No només això, el fet de començar a passar la pilota sense intentar marcar gol perquè ja guanyes amb certa diferència sí que és menysprear el rival. No ens oblidem que el més important d'un penal és fer gol, aquest és l'objectiu, i ells simplement el van xutar diferent per fer una dedicatòria molt especial. No recordo veure'ls celebrar el gol mirant o fent carotes al contrari, per tant no crec que se'n burlessin. Quan comprendran alguns que aquest Barça el formen uns jugadors que gaudeixen jugant a futbol i que ho fan com a amics. Pensar d'una altra manera seria molt negatiu per al futbol i l'esport. O sigui que, segons alguns, hem de castigar l'art, l'espectacle i la il·lusió. Gran missatge per als més joves. De fet, traslladem aquest pensament tan (poseu l'adjectiu que més us agradi) a moltes fites i moments de la història del futbol i l'esport en general i intentem pensar què hauria passat amb Michael Jordan, Kobe Bryant, Maradona, Panenka, Zidane, Di Stefano, Platini, Van Basten, Müller, Ronaldo, Ronaldinho, Romário, Suárez, Hugo Sánchez, Best, Pelé, Zico, Cruyff, la taronja mecànica, el Brasil dels cinquanta, la Italià de l'any 82, Espanya el 2010, etc.

Doncs jo només tinc paraules d'agraïment i penso que tinc molta sort de veure jugar aquest equip i d'haver vist jugar molts dels jugadors abans esmenats. Jo vull espectacle, jo vull guanyar i vull gaudir. Gràcies, Messi, perquè abans que el teu gol 300 vas preferir gaudir amb els teus companys/amics i ho vas fer anteposant el nostre plaer al possible ridícul que no sortís bé. Ets gran, el més gran i ets Barça.