Estan impacients esperant l'hora del partit. Ningú no dubta que s'ho passen bé. Molt bé. Ho demostren cada cop que es vesteixen de curt. En cada entrenament. En cada partit. Busquen el millor rendiment. I saben que poden aportar accions per a l'espectacle. I per guanyar. Els agrada guanyar. Volen guanyar sempre. Com sigui. Cadascú ho fa amb el seu estil. I pensant sempre en el col·lectiu. És una qüestió de pell. Tenen protagonisme. Tot el que volen i una mica més, i de moment, sense cap conflicte intern, malgrat el que es podia suposar fa quatre dies amb la convivència en un vestidor d'egos sovint difícils de gestionar. Són molt conscients que saben la feina que han de fer tots tres. Messi, Neymar i Suárez ho tenen molt clar. Fer el que fan saben que els pot garantir el reconeixement urbi et orbi i el seu propi èxit. I el de l'equip. Vist el rendiment esportiu, ara per ara, no tenen preu. Cap dels tres. Reben elogis de tota mena. Tot els surt de cara. Han generat entre ells una complicitat que els fa feliços jugant a futbol. No renuncien a ser competitius i demostrar en cada partit que volen ser els millors. Somriuen sovint pel que fan al terreny de joc. O pel que hauria pogut passar. En qualsevol combinació. I ho tornen a intentar en l'oportunitat següent en què els adversaris els ho permeten. S'ho passen bé. Enmig de rialles celebren un gol o lamenten una combinació amb què sembla que vulguin entrar amb la pilota dins la porteria rival. Els tres davanters que el Barça té avui a la seva plantilla, i que són l'enveja de qualsevol, sempre transmeten bon ambient. Com a espectadors ens acostumen massa bé i ens pot semblar que tot el que fan és fàcil de fer. I agradable de veure. No cansa. I és clar que no està permès per a tothom fer el que fan ells tres. Intenten accions ben variades. Amb risc. Tots tres demostren una generositat que no s'acostuma a veure en l'esport professional entre figures que més aviat pensen primer en ells i després en ells. Si no s'espatlla i el fet de guanyar els reforça en el convenciment del que fan, sembla que tenen corda per a estona. És una societat ben avinguda que el Barça haurà de mantenir. Tothom els reconeix la feina que fan i els primers que ho fan són la resta de companys que comparteixen samarreta. I els seus entrenadors. L'equip esta compensat. Tots tres tenen clar que la seva voluntat és jugar junts al Barça. És la millor opció professional. Messi està ben acompanyat. I Suárez i Neymar li reconeixen la seva autoritat futbolística. I li agraeixen poder jugar amb ell. Tots tres sumen. Són socis. Algú diu que fins i tot són amics fora del terreny de joc. I aquesta és una bona notícia.

Sempre volen jugar. Ho demostren tant en un partit en què el Barça resol aviat com en un que reclama molta feina per anar treballant l'adversari. Són com nens jugant durant l'esbarjo. S'ho passen bé. Sense miraments. És l'hora del pati.