Entrem en un moment crucial de la temporada, pel compte enrere i pel calendari immediat, i avui a Gijón no es pot fallar. L'Sporting està un punt per sota de l'Espanyol, i els propers rivals, el Betis, el Rayo –a casa– i el Granada –a fora–, estan tots immersos en la lluita per evitar el descens. Toca donar un cop de puny sobre la taula i escapar-se de la part baixa. I és que després quedaran nou jornades per acabar la lliga i sis dels partits es jugaran contra rivals que avui dia estan entre els vuit primers de la lliga. Fer-ho ara bé per no haver de condicionar el futur contra els rivals més durs de rosegar.

L'equip es troba en aquesta cruïlla just quan està redefinint el sistema de joc amb un triple pivot que conceptualment m'agrada, però no tant en la tria de jugadors. Tenir dos recuperadors amb poca sortida de pilota i un distribuïdor amb criteri em sembla insuficient per guanyar uns quants partits seguits. Pretendre mantenir-se fora del descens amb poc marge de punts és un suïcidi per al futur a mitjà termini, moment en què s'haurà de jugar contra els equips més potents.

És ara quan s'ha d'afinar en aquest sentit. Abraham i Diop tenen unes prestacions similars, mobilitat, recuperació i contenció, i fan bé les ajudes, però són cromos repetits als quals no se'ls pot demanar gaire cosa més. En canvi, Joan Jordán, malgrat la seva joventut, pot assumir un rol intermedi de recuperador i passador i, per tant, amb ell, Diop/Abraham i Víctor Sánchez es guanyaria una via de sortida de pilota sense perdre gaire capacitat de recuperació.

Posats a fer correccions a l'onze que perfila Galca, també reivindico la presència d'Hernán Pérez, el segon màxim golejador d'una plantilla que necessita el gol urgentment, i més avui que no juga Caicedo per sanció. Amb aquest panorama, millor posar el paraguaià que no pas Burgui. I, a dalt, Gerard Moreno amb el talentós Marco Asensio.

El moment és clau, però no per mantenir-se fora del descens, sinó per allunyar-s'hi el màxim possible.