En la roda de premsa del primer partit de quarts de final de la copa d'hoquei sobre patins Reus 2016, Eduard Candami, el tècnic del Recam Làser Caldes, va sentenciar: “Som millors que abans de jugar el partit.” El jove entrenador del jove equip calderí estava satisfet per les sensacions que havien transmès al seu equip però també emprenyat perquè el Noia els va pispar en la segona tanda de penals amb dos gols del jove Marc Palau la classificació per a les semifinals tot just en la seva primera participació. En una lectura més global, va apel·lar a l'experiència adquirida en aquests tipus de partits a cara o creu, veritables finals en què els petits detalls acaben sent decisius. Després de veure el joc del Caldes en el duel i en el marc d'un escenari més grandiloqüent que no pas un partit de lliga –pavelló gran, molts més mitjans de comunicació i molts ulls expectants per saber si l'equip estava a l'altura de les circumstàncies– no m'estranya que el Caldes hagi estat l'equip revelació de la primera volta de l'OK Lliga. I després de sentir el discurs del seu tècnic, encara menys, infinitament més intel·ligent que el d'entrenadors d'altres esports que cobren molts milions. Sense anar més lluny, dissabte Zidane va estar tan o més fluix amb el micròfon que dirigint el seu grup de jugadors. No m'atreveixo a dir equip. Candami, tornant a l'hoquei sobre patins, va sintetitzar la idiosincràsia d'un equip jove que si manté el bloc, aquí ve la part més complicada, pot aspirar a fer grans coses en una futur a mitjà termini. Amb la serenitat de Jacint Molera dirigint les operacions; Humberto Mendes, molt intel·ligent a la pista sempre escollint la millor opció; un tot terreny que trenca defenses com Jordi Urbano; la perillositat innata de Xavier Rovira; la classe dels germans Acsensi, i l'encert de Cesc Campor sota els pals, el Caldes, també amb jugadors interessants com Jassel Oller o el jove Aleix Pastor, que va marcar en la tanda de penals, té un bon futur immediat si és capaç de mantenir la línia en la segona volta de l'OK Lliga, que no serà fàcil. La història n'és plena, d'equips que han fet arrencades de cavall i aturades de burro i s'han hagut d'agenollar en la segona part de la temporada, sigui perquè el físic els ha traït o perquè l'excés de confiança ha esdevingut viral al vestidor. El Caldes ha fet de la Torre Roja un fortí i res no fa pensar que no hagi de continuar obtenint bons resultats però totes les precaucions són poques. D'ambició no n'hi falta. Jordi Urbano, jugador format en el prolífic planter del Voltregà que s'ha hagut de buscar la vida per fer-se un lloc en l'OK Lliga, estava destrossat després de perdre el partit. No li servia de res ni la bona imatge ni les bones impressions que havien donat en la primera aparició diríem que mediàtica. Urbano, en una declaració prèvia als mitjans que ell mateix va recordar també a la sala de premsa, ja havia estat especialment brillant: “No venim a Reus només per sortir a la foto.” Dit i fet.