Que el Barça està en condicions de repetir el triplet de la temporada passada és una obvietat. Ni el més optimista dels presents a l'última rua dels campions, jugadors inclosos, podia pensar que el Barça acomiadaria el mes de febrer amb tanta feina feta, comptant el lideratge en la lliga amb 8 punts respecte a l'Atlético i sobretot amb 12 més que el Madrid, la final de copa amb el Sevilla i el peu i mig en els quarts de final de la Champions després del 0-2 a l'Emirates contra l'Arsenal. La situació és de fregar-se els ulls, però la instantània és real i el que ens mostra és com es gesta una proesa, un fet històric per inèdit i, de fet, tota una llegenda que situaria aquest Barça, el de Messi, el de Guardiola i el de Luis Enrique, el del trident i el de la santíssima trinitat, el de Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Pedro, el de Tito Vilanova i el d'Abidal... en una dimensió superior a la resta d'equips de la història del futbol. Però la història no s'escriu en present, sinó en passat, i d'aquí al dia en què s'escrigui aquesta història poden passar moltes coses, fins i tot que el Barça no guanyi cap títol aquest curs. El compromís, l'experiència i l'ambició d'aquests jugadors i tècnics són el millor antídot contra els atacs d'ansietat o de pessimisme. Sense aquestes armes i d'altres com la humilitat, la solidaritat i la intel·ligència, el Barça no hauria pogut arribar aquesta temporada fins on és ara. I són aquestes armes les úniques que poden fer possible la gesta. Perquè els rivals també juguen, una altra obvietat que el Sevilla es va encarregar d'assenyalar diumenge al Camp Nou; i perquè el desgast és gran i les forces van justes. Luis Enrique n'és conscient i fa les rotacions de cinc en cinc, al voltant del trident. Messi, Suárez i Neymar no fan rotacions, s'autoregulen, i ho paguen, no ho dubtin, amb gols cantats que no volen entrar, amb menys capacitat de pressió o amb llargues estones de desconnexió. Serà poca cosa en el marc impecable de 34 partits sense perdre, però també és real; potser l'única ombra d'aquella instantània il·lusionant. Convé tenir-la present.