Tots els que ens dediquem professionalment al periodisme des de fa dècades hem viscut els grans canvis tecnològics dels últims anys amb molta intensitat. Hem passat de fer servir la màquina d'escriure i enviar les cròniques per telèfon o per fax, si estaves fora de la redacció, a poder treballar des de casa, amb l'ordinador, connectat com si estiguéssim a la mateixa redacció. Aquest mateix article l'he escrit des de casa. Els diaris digitals proliferen i els diaris en paper han de tenir també versió digital.

Tothom té més o menys clar que la premsa en paper està en vies d'extinció. Les noves generacions, diuen, no en volen saber res d'una cosa que no poden veure a través del mòbil, la tauleta o l'ordinador. Segurament és veritat i per als que ja comencem a tenir una certa edat la incògnita és saber si aquest mig mig entre el paper i el digital és l'hàbitat en què viurem els anys que ens poden quedar a la professió.

El dia que els diaris en paper desapareguin, també desapareixerà un dels grans atractius dels diaris: la portada. I més encara en els diaris esportius. Serà com quan els LP van deixar pas als CD i es van perdre autèntiques obres d'art com eren els dibuixos de Roger Dean en els discos de Yes –especialment al Tales form topographic Oceans–. I ara, si et descarregues les cançons d'internet, ja no hi ha ni portada.

I de portades vaig tenir l'ocasió de parlar dies enrere a l'escola de la meva filla de nou anys, a quart de primària. Com que estaven treballant la notícia, vaig anar a explicar-los quatre coses i a mostrar-los un recull de portades d'aquest diari. Es tractava d'ensenyar la portada a la pissarra digital i de fer un petit comentari del que volia dir, de quina era la notícia que explicava. I he de dir que si bé la senzilla explicació de les cinc W no em va semblar que despertés gaire interès entre els infants, les portades sí que ho van fer. Especiament la que il·lustra aquest article. Va ser aparèixer a la pissarra i els crits de “Messi!” van ressonar a l'aula. I no només per la foto, ràpidament van comentar el joc del + i la i.

També vam jugar a crear portades. Concretament, les de l'eliminació del Barça en la copa de bàsquet, la de l'empat del Madrid a Màlaga i la del triomf del Barça contra l'Arsenal. Els vaig mostrar tres fotos em cada cas i havien de triar. En dos dels tres casos van triar la mateixa foto que nosaltres. Que encertessin el titular ja era demanar massa, tot i que van sorgir idees tan esbojarrades com les que de vegades també tenim nosaltres i acabem descartant. Això sí, el tutor de la meva filla –que havia estat esportista professional– va saber seguir les pistes i va encertar el titular de l'empat del Madrid a Màlaga.

La meva filla i els seus companys no es convertiran en lectors de diaris, però com a mínim ara ja coneixen que és i com es fa una portada, abans que el pas del temps les converteixi en peces arqueològiques.