Referent

Dime­cres que ve l'ACB farà un home­natge a Aíto García Rene­ses amb motiu dels seus cin­quanta anys a l'elit del bàsquet espa­nyol. Pri­mer com a juga­dor, també com a mànager gene­ral, tot i que aquesta etapa només va durar un parell de tem­po­ra­des, i espe­ci­al­ment, pels seus gai­rebé qua­ranta anys com a tècnic.

I és que Aíto és, sense cap mena de dubte, l'entre­na­dor més influ­ent i des­ta­cat que hi ha hagut en el bàsquet ACB i també un dels més impor­tants en l'àmbit euro­peu, tal com con­ti­nua demos­trant al Gran Canària.

Tants anys a les ban­que­tes donen per a tot i per a molt. Algu­nes ombres, cert, però mol­tes més llums, moltíssi­mes. Segu­ra­ment alguns tro­ba­ran a fal­tar, entre els molts èxits acon­se­guits, el fet de no haver gua­nyat mai l'Euro­lliga amb el Barça després de jugar diver­ses finals. Altres con­si­de­ra­ran que en aques­tes finals no va saber assi­mi­lar prou la pressió de ser el favo­rit, i que això va aca­bar reper­cu­tint en els seus juga­dors. I també n'hi haurà que li qüesti­o­na­ran una par­ti­cu­lar manera de ges­ti­o­nar els grups i, en espe­cial, els casos de deter­mi­nats juga­dors amb un pes relle­vant a l'equip. O el d'haver refu­sat el fit­xatge de juga­dors con­tras­tats a con­tra­cor­rent del que pen­sava la majo­ria.

Però, a la vegada, crec que ben pocs dis­cu­ti­ran que la con­tri­bució d'Aíto al bàsquet d'aquí ha estat fona­men­tal i deci­siva. Ha supo­sat un punt i a part des de la seva arri­bada a les ban­que­tes. Un refe­rent i un mirall per a una immensa majo­ria de tècnics que venien al dar­rere. Un inno­va­dor en molts sen­tits, que va tren­car amb la manera d'entre­nar que fins aquell moment s'esti­lava. Sem­pre defen­sant els can­vis que pogues­sin apor­tar més dina­misme i moder­ni­tat. I, el més difícil de tot, un afany per reno­var-se i adap­tar-se cons­tant­ment. Per anar evo­lu­ci­o­nant a la vegada que ho feia el bàsquet.

I si a tot això hi afe­gim un do espe­cial per tre­ba­llar i con­fiar en els joves talents, tal com va demos­trar espe­ci­al­ment al Círcol, a la Penya o fa poc al Sevi­lla, enten­drem per què quan fal­ten pocs mesos perquè faci els setanta anys Aíto con­ti­nua sent un entre­na­dor de pri­mer nivell.