Per l'esquadra
Perfecte l'acte de notòria esportivitat en un partit de nenes de menys de 14 anys entre el Cornellà i el Prat, en què els valors més bells, educats des de la base, es manifesten després d'un gol que provoca desconsol en la portera i que fa que la davantera contrària li intenti donar ànim i suport. Millor encara fer-ho evident en els mitjans, però increïble no veure que en no recollir el testimoni de les xiquetes també en català fan un flac favor a l'escola, als mestres, als clubs d'origen, al periodisme del país i, el més evident de tot, si fins i tot Ciudadanos, que va néixer amb una anticatalanitat pregona vers la llengua i la cultura, ara ha de dissimular la seva animadversió parlant en català al Congrés, com s'explica aquesta falta de sensibilitat?
La resposta no és difícil. El futbol és un reflex de la societat en què es produeix. A l'àrea metropolitana de Barcelona encara hi ha molt feina a fer. Se n'ha fet molta, però pesen força els anys de governs espanyolistes dels capitans que han destrossat el PSC i l'han convertit en escolanets de Ciutadans a Catalunya. Massa anys d'una falta de presència de la societat civil compromesa en el món més popular, i això vol dir des del futbol de masses i barriades fins a plantar cara a la gent botiflera del PP o a polítiques populistes que no s'han superat fins que no s'han vist les orelles al llop. El cas més evident, Badalona.
El problema no és l'idioma, els nens no tenen cap problema a parlar castellà o català, el quid del tema és la igualtat en drets i deures, i aquí qualsevol pare o mare, sinó és soca, radical d'extrema dreta o un espanyolista ranci, sap que la normalització, que la immersió lingüística, enaltida pel Consell d'Europa, possibilita i fa que tots els infants de Catalunya, puguin expressar-se en català o castellà quan acabin l'ESO.
L'esportivitat és saber competir, és saber guanyar i perdre, però també, a un cas tan preciós com el que van protagonitzar les dues nenes del Baix Llobregat se li ha de donar un toc d'excel·lència. Fos el periodista, el club o algú altre, calia pensar que el triomf més gran, el millor gol per l'esquadra, és la cultura i potenciar una llengua minoritzada. El català, llengua de tots. Cal fer memòria, el Congrés està ple de gent que no ens accepta pel fet de voler ser catalans i de pensar com pensem.