Què més es pot dema­nar si s'és afi­ci­o­nat del Barça? Fran­ca­ment fa de mal dir, perquè ni tan sols els més crítics i puris­tes (entre els quals m'hi trobo) poden ja dir que l'equip no juga tan bé com abans i tots sabem què carai vol dir abans. Aquest Barça que gua­nya amb con­tundència i no falla allà on no ha de fallar, a més, està jugant bé. D'acord, es podrien per­dre menys pilo­tes que es juguen llar­gues, cer­ta­ment, però fins i tot Ser­gio Bus­quets, que es con­ti­nua merei­xent un monu­ment, com Ini­esta, perquè la seva gran­desa fut­bolística queda ama­gada pel poten­cial dels tres mons­tres que juguen al davant, va per­dre pilo­tes al camp de l'Eibar. I? Hau­rem d'espe­rar que algun teòric ens expli­qui el fut­bol de Ser­gio Bus­quets i el paper clau en els èxits del Barça. Però, divagàvem, què més es pot dema­nar a aquest Barça? Poc amic de batre records com els de par­tits no per­duts, 36, l'única por és que encara en que­den força per jugar, de par­tits.

Els més temo­rencs patei­xen fins i tot per la lliga, que, evi­dent­ment, no està gua­nyada fins que matemàtica­ment la cosa la cer­ti­fi­quen els números. Però, està molt ben encar­ri­lada, encara que l'Atlético de Madrid no falli, que no està fallant. Pot­ser així tots ple­gats dona­rem més valor a la com­pe­tició de la regu­la­ri­tat. El Barça ha de con­ti­nuar, amb la màxima del prin­ci­pal rival, sumant par­tit a par­tit i arri­barà el dia que la cosa estarà resolta matemàtica­ment. La clau està en la fam insa­ci­a­ble d'aquests juga­dors, amb Messi al cap­da­vant. Després hi ha la copa, en què evi­dent­ment la cosa serà a cara o creu i con­tra un equip sem­pre difícil. Però, no han de con­fiar els bar­ce­lo­nis­tes en aquest equip que els mera­ve­lla? És clar que el Sevi­lla té pos­si­bi­li­tats, només fal­ta­ria. Però el Barça vol gua­nyar la copa, també, i si aquests (que deia Guar­di­ola) volen, hi ha mol­tes pro­ba­bi­li­tats que la copa vagi cap a Bar­ce­lona. Espe­rem que no hi hagi fac­tors externs, vostès ja m'ente­nen. I per si no m'explico, vull dir que no hi hagi coses estra­nyes amb l'arbi­tratge, que de ganes con­tra el Barça n'hi ha mol­tes, i en la lliga es fa difícil, però a un par­tit...

I, és clar, queda la Cham­pi­ons. Der­ro­tar l'Arse­nal no és mai fàcil, però és el que toca fer per clas­si­fi­car-se per als quarts de final. El Barça regna en el fut­bol euro­peu, però faria bé l'afi­ci­o­nat de pen­sar que les ganes dels juga­dors per con­ver­tir-se en el pri­mer equip que gua­nya la Cham­pi­ons dos anys seguits faran que llui­tin fins al final. I tant que el Barça té pos­si­bi­li­tats reals de tor­nar a coro­nar-se com a campió euro­peu! Però, compte, no s'hi val menys­prear els rivals i gai­rebé tots els que hi ha són can­di­dats reals a gua­nyar la com­pe­tició. Sí, Barça i Bayern, Bayern i Barça per fut­bol i capa­ci­tat ofen­siva sem­bla que poden anar un pas al davant de tots els altres equips. Això és veri­tat. Com ho és que molts anys els prin­ci­pals favo­rits es que­den en els quarts o les semi­fi­nals. Això pot pas­sar, i l'afi­ci­o­nat culer ha de ser cons­ci­ent que li pot pas­sar al Barça. Ara bé, dit això i feta la reflexió que no ser cam­pi­ons no és necessària­ment un fracàs, cal dir que el Barça té ganes i pos­si­bi­li­tats de repe­tir el tri­plet. Si a Messi li passa per la bar­re­tina, en té mol­tes. No donem per feta la cosa, que els par­tits cal jugar-los, però aquest equip mereix tota la con­fiança del món.