Recuperar el temps perdut
S'ha aixecat una polseguera que era previsible si els resultats eren els que han estat. És un esport minoritari que ha viscut moments de glòria gràcies a l'esforç i a la feina d'un grapat de persones que hi han deixat moltes hores de feina dins i fora de la piscina. Ara no totes treballen juntes. Fa gairebé quatre anys es va tallar de cop una relació que va fer reformar de dalt a la baix les integrants de l'equip de natació sincronitzada. Ara tenen interessos diferents i els resultats del preolímpic que han deixat fora l'equip dels Jocs de Rio han generat un foc creuat que ja havia començat amb l'acomiadament d'Anna Tarrés com a seleccionadora. El tema va acabar als jutjats, i amb declaracions creuades. I ara la polèmica està fora de l'aigua, als mitjans de comunicació.
Segons els convé, les crítiques són raonables o són el fruit d'una venjança previsible tard o d'hora, veient tot el que ha passat i tot el que s'ha dit del funcionament d'un col·lectiu reconegut que ha assaborit l'èxit en les competicions internacionals. L'enrenou que s'ha aixecat deixa en evidència que la reestructuració que s'ha fet i la marxa d'algunes nedadores ha debilitat el grup. També és evident que no s'ha arribat a temps per refer-se i estar en condicions de lluitar per les posicions que donaven accés als Jocs Olímpics. Algú argumentarà que la joventut de l'equip no ha ajudat i que cal afrontar alguns canvis decididament per recuperar el temps perdut. D'altres que s'han donat arguments de tota mena a Anna Tarrés per criticar els resultats de les seves exnedadores i alhora lluir la seva feina actual amb Ucraïna, que ha aconseguit el passaport per als Jocs. Sigui com sigui, s'ha tornat a obrir la caixa dels trons en la natació sincronitzada. Totes les protagonistes hi diuen la seva. Sense contemplacions. Hi ha temes pendents que encara s'arrosseguen. I ningú vol tancar les ferides. Algunes nedadores ho han deixat i s'ho miren de lluny. A d'altres els dol el tracte rebut. Anna Tarrés hi diu la seva sense miraments. Gemma Mengual no afluixa i Ona Carbonell prefereix passar-hi de puntetes. Al seu moment, Mengual va marxar per tornar. Va sortir de l'aigua i va deixar de competir per assessorar tècnicament el nou equip. Van aparèixer visions enfrontades amb la seleccionadora Tarrés. Després li van permetre tornar a competir. Ara s'ha classificat per als Jocs. Ara Tarrés s'atreveix a dir que Mengual esportivament ja no es el que era. Les coreografies estan mal treballades. No s'entrenen bé. No hi ha cap aportació espectacular. Es diu que Tarrés s'ha aprofitat de la feina feta anteriorment a Ucraïna. Ella només fa dos mesos que hi és. No queda res per criticar. Tothom està dolgut amb tothom. Els criterisde les unes i les altres són vàlids. És la seva versió. Avui encara es reafirmen en tot allò que les separa. La discreció ha desaparegut. O no n'hi ha hagut mai. Ni s'espera que n'hi hagi. Ha aparegut la revenja. En qualsevol moment i per qualsevol motiu. I mentrestant, el talent espera a l'aigua per recuperar el temps perdut.