Europa ens mira
està més interessant que mai
El Barça d'handbol tanca la primera fase de la nova Champions com a primer de grup. S'estalvia l'eliminatòria de vuitens i aplana el camí cap a la final a quatre de Colònia. L'equip blaugrana ha mostrat una solidesa poc pronosticable en una temporada de canvi i en plena reconstrucció del grup, després de la sortida de Karabatic. Uns quilòmetres més enllà, el Granollers afronta el dia 20 una de les finals més importants de la seva història moderna. Partit d'EHF a Romania, amb una plaça en joc per als quarts de final de la segona competició europea.
La temporada europea a can Barça començava amb dubtes. Incògnites a dues bandes. Primer, saber com condicionaria aquest nou ( i sensacional) format de lliga de campions. Cada setmana, partits contra els millors equips del món. Kielce, Rhein-Neckar i Vardar han ofert el que s'esperava d'ells i l'handbol europeu ha fet un salt qualitatiu de primer ordre. Una competició que no deixava marge al temps que l'equip necessitava per recomposar-se. Oblidar-se de Karabatic. Adaptar peces com Jicha i la pubàlgia, i Syprzak, un jugador tendre però amb molt bona pinta. O fins i tot Kopljar, que fa la sensació que ja el donem per perdut. Adaptar tot això requereix temps i la nova Champions no en dóna. Acabar primer de grup consolida el present i obre les portes de la il·lusió de cara al mes de maig. Però és només un pas. L'exigència s'ha incrementat més que mai, i el Barça encara és un passet al darrere del París Saint-Germain i el Vészprem. Queda molta feina per fer.
A la capital del Vallès Oriental, mentrestant, l'equip va començar la temporada europea amb una derrota a casa, dolorosa, contra el Dinamo de Bucarest. Era un partit que els vallesans tenien absolutament controlat i que es van deixar perdre en una desastrosa segona meitat. Una derrota que anava més enllà dels dos punts. En l'estrena de la competició, el Granollers gairebé s'acomiadava d'Europa. Ara, un mes després, el conjunt de Carlos Viver ha aconseguit capgirar la situació i, precisament a Romania, pot recuperar el somni que havia perdut.
L'handbol català a Europa, aquesta temporada, està més interessant que mai. I Europa ens mira.