DIES IRAE
Quan tothom té (la seva) raó
L'espectacle dialèctic de la sincronitzada segurament no es podia evitar. I sobre el nou Camp Nou, una veritat abans de ser notícia
Punyals sincronitzats
DIUMENGE 6.
Jo no sé si Pep Guardiola parlava d'això quan va dir que si es quedava més anys com a entrenador del Barça “acabaríem prenent mal”. Però em temo que s'hi assembla molt. La convivència en un equip d'elit (de l'esport que sigui) en un clima de màxima exigència durant un període llarg de temps deu tenir molts punts per acabar com ha acabat això de la selecció espanyola de natació sincronitzada i Anna Tarrés: a punyalades dialèctiques. Ja en vam viure un primer episodi lamentable quan es va fer fora Tarrés i se la va substituir per la seva antagonista fora de la piscina. Entre les nedadores, hi havia de tot. Però la continuïtat del grup era insostenible. Segur que hi havia raons objectives per prendre les decisions que es van prendre, igualment com hi havia dubtes sobre si els resultats esportius es ressentirien de l'acomiadament de Tarrés, que s'ha posat les botes de criticar ara que l'equip espanyol ha quedat fora dels Jocs de Rio. La federació tenia (la seva) raó, Tarrés tenia (la seva) raó i les nedadores tenien (la seva) raó. I s'havia de prendre mal tant si es deixava que aquell grup continués com si es canviava d'entrenadora. Segurament, l'espectacle poc edificant d'ara és el preu d'haver arribat tan amunt en el seu moment. Perquè una cosa es va aconseguir perquè les protagonistes són com són i l'altra no s'ha pogut evitar també perquè són com són.
La notícia abans que passi
DIMECRES 8.
El Barça anuncia quasi a les 11 de la nit que Nikken Sekkei serà l'estudi d'arquitectes que farà el nou Camp Nou. No passaria res si no hagués estat perquè La Vanguardia ho va anunciar abans de les 8. I també totes dues parts tenen raó, en el fons. El Barça, quan diu que la decisió no es va prendre fins a quarts de deu. I el diari, quan encerta qui serà el guanyador. En la forma, però, només la té el Barça. No es podia dir abans de les 8 qui guanyaria perquè la decisió encara no estava presa. El que va fer La Vanguardia va ser una bona feina periodística prèvia i va saber contrastar la informació que el projecte de Nikken Sekkei estava molt per sobre dels altres des de les primeres fases de valoració. De manera tan clara que el risc d'anunciar la decisió minuts abans de l'hora prevista inicialment era molt calculat. Va ser un encert, però no era encara una notícia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.