La carrera de la vergonya (II)

9.79 és el títol d'un docu­men­tal molt reco­ma­na­ble de l'ESPN nord-ame­ri­cana que explica com la car­rera bate­jada com la del segle es va con­ver­tir en el frau del segle. 9.79 és la marca de Ben John­son en la final dels 100 metres dels Jocs Olímpics de Seül del 1988. Va gua­nyar l'estre­lla Carl Lewis, però dos dies més tard va donar posi­tiu per ana­bo­lit­zants. Cinc dels vuit par­ti­ci­pants d'aque­lla cursa es van veure invo­lu­crats en casos de dopatge, reco­ne­guts pels matei­xos pro­ta­go­nis­tes i entre­na­dors en el repor­tatge. D'allò en fa 28 anys i sem­blava que seria un abans i un després en la lluita con­tra els tram­po­sos. Al seu moment ho va ser, però l'atle­tisme con­ti­nua en l'ull de l'huracà. Han can­viat els mètodes de dopatge i el per­fil dels atle­tes, però l'esport rei dels Jocs ha estat incapaç de fer net. Si la prova per excel·lència de la velo­ci­tat són els 100 metres, la de mig fons és la dels 1.500 metres. I aquesta distància lle­gendària ara també té la seva car­rera de la ver­go­nya: la final feme­nina dels Jocs de Lon­dres. Cinc atle­tes que hi van pren­dre part també estan rela­ci­o­na­des amb el dopatge. Cinc, com a Seül. La turca Asli Cakir Alp­tekin va gua­nyar l'or i ja ha estat cas­ti­gada. Vuit anys per posi­tiu en dopatge (valors anor­mals a la sang). No podrà com­pe­tir fins al 2021. La sub­cam­pi­ona i també turca Gamze Bulut està sent inves­ti­gada pel mateix motiu i podria seguir un camí idèntic. La bie­lo­russa Nata­llia Kareiva, setena; i la russa Yeka­te­rina Kos­tetskaya, novena, també han estat san­ci­o­na­des amb dos anys per posi­tius. I aquesta set­mana s'hi ha afe­git la sueca d'ori­gen etíop Abeba Are­gawi. Sus­pesa pro­vi­si­o­nal­ment en espera de la con­fir­mació del posi­tiu. Va que­dar cin­quena a Lon­dres i és la vigent cam­pi­ona del món. De la velo­ci­tat al mig fons. De Seül 1998 a Lon­dres 2012. Una altra car­rera de la ver­go­nya. Els Jocs de Rio són a tocar i hi ha molta feina per fer per evi­tar una nova car­rera de la ver­go­nya. I ja seria la ter­cera.